LLEI 4/2018, DE 21 DE FEBRER, DE LA GENERALITAT

La Constitució espanyola de 1978 proclama el castellà com a llengua oficial i, a més, determina que les altres llengües espanyoles han de ser oficials a les seues respectives comunitats autònomes i que la diversitat lingüística en Espanya és un patrimoni cultural que hem de respectar i protegir. Per açò, l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana declara el valencià com a llengua oficial del territori i proclama el dret a l’ensenyament del valencià i en valencià.

Per altra banda, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de Maig, d’educació assenyala que el sistema educatiu ha de tindre entre els seus objectius la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n’hi haguera, i en una o més llengües estrangeres.

En 1983 les Corts Valencianes aprovaren la Llei d’Ús i ensenyament del valencià, llei que ha resultat ser la ferramenta més important per a la recuperació de llengua a través de l’educació ja que estableix que el valencià s’ha d’incorporar en tots els nivells educatius i que en territoris castellanoparlants s’ha de fer una incorporació progressiva d’aquesta llengua. Per tant, l’objectiu d’aquesta llei fou que el valencià es dominés en igualtat de condicions que el castellà, a pesar d’això, el Consell Valencià de Cultura indica el valencià segueix sent una llengua minoritzada en l’ús social.

L’informe “Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià” apunta que per a aconseguir un bilingüisme real i corregir l’actual situació és necessari que la llengua vehicular majoritària siga la llengua minoritzada i que la introducció de la llengua estrangera com a llengua vehicular siga duta a terme gradualment, tenint preferència per l’anglès.

Per altra part, és necessària la presencia de les llengües d’educació en totes les etapes educatives i en tots els ensenyaments per assegurar una bona competència d’aquestes.

Per això s’estableix aquesta nova llei, amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús de les llengües vehiculars i així assegurar el domini de les competències plurilingües en l’alumnat valencià. Aquesta llei s’aplicarà en tot els centres d’educació públics i privats concertats d’educació infantil, educació primària, educació especial, educació secundaria obligatòria, batxillerat, cicles formatius de formació professional i formació de les persones adultes.



El Programa d’educació plurilingüe i intercultural en aquesta llei pretén garantir a l’alumnat una competència plurilingüe en les dues llengües oficials i en una o més llengües estrangeres, garantir la igualtat i la integració d’oportunitats de tot l’alumnat i garantir la normalització de l’ús del valencià. Per aquesta raó, els alumnes han d’aconseguir les competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència següents:

- En acabar les ensenyaments obligatoris hauran de tindre, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l’equivalent al A1 de la primera llengua estrangera.

- En acanar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, com a mínim, hauran de tindre el nivell de valencià i castellà equivalent al B2 i l’equivalent al A2 de la primera llengua estrangera.

Aquest programa s’elaborarà segons el context socioeducatiu i demolingüístic del centre per a garantir l’èxit dels objectius d’aquesta llei, però tots hauran de tindre en compte una sèrie de punts en comú:

1. Com a mínim, el 25% de les hores lectives han de destinar-se a continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, d’aquesta manera en cadascuna de les llengües oficials s’haurà d’impartir l’assignatura corresponent a l’aprenentatge d’aquesta i, com a mínim, altra assignatura de caràcter troncal.

2. El temps dedicat als continguts curriculars el llengua estrangera oscil·larà entre el 15% y el 25% de les hores lectives.

3. Per a calcular aquests temps es tindrà en compte les àrees en les que s’utilitze cada llengua com a llengua vehicular d’aprenentatge.



D’altra banda, a partir del segon cicle d’educació infantil l’anglès s’incorporarà ocupant el 10% de l’horari curricular; en educació primària es tractaran el valencià, el castellà i l’anglès com a àrees lingüístiques des del primer curs; a partir de l’educació secundaria obligatòria s’incorporarà una llengua estrangera optativa, preferentment d’origen romànic i en batxillerat el temps destinat a la llengua estrangera podrà oscil·lar entre el 10% i el 25% de l’horari curricular.

En quant als alumnes amb necessitats d’educació especials se’ls atendrà en la llengua oficial que millor dominen afavorint el contacte amb l’altra llengua oficial i les llengües estrangeres atenent a les seues possibilitats, si es troben en un centre específic d’educació especial. Si es trobaren en un centre ordinari es seguiria el projecte lingüístic del centre amb les corresponents adaptacions segons el seu diagnòstic.

Per a l’alumnat que s’incorpore al sistema educatiu valencià a partir del segon curs d’educació primària es realitzarà, si fora necessari, una adaptació curricular. De la mateixa manera, es procedirà així als centres de formació adulta amb aquelles persones que no han rebut ensenyament en valencià per estar escolaritzats abans de l’aplicació de la Llei 4/83, de l’ús i l’ensenyament del valencià, o que s’han incorporat de manera tardana al sistema educatiu valencià.



Per la seua part, la Conselleria competent en matèria d’educació promourà que els centres sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del tems curricular en valencià i el 25% en anglès. A més, haurà d’informar a tota la comunitat educativa i dotar al professorat i als centres amb recursos per a que l’alumnat puga aconseguir els objectius proposats.



Mitjançant el projecte lingüístic cada centre educatiu articularà i concretarà el Programa d’educació plurilingüe i intercultural segons les característiques de centre i de l’alumnat. No obstant això, amb el fi d’evitar la segregació de l’alumnat s’aplicaran les mateixes distribucions de temps curricular en cadascuna de les llengües a tot l’alumnat del mateix curs.

El centre adequarà el Programa segons el pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües, el pla de normalització lingüística del centre i la proposta d’avaluació per a la consecució dels objectius.

El projecte lingüístic tindrà un període de vigència de quatre anys i la seua elaboració es basarà en criteris pedagògics. Per a la seua aprovació la direcció del centre elevarà la proposta de projecte a la conselleria competent per tal d’autoritzar-lo o realitzar les modificacions oportunes, passat el temps de vigència s’avaluarà la consecució del objectius per a promoure, si és necessari, les modificacions necessàries.

El professorat haurà d’adaptar la programació d’aula als objectius prevists el projecte lingüístic i els centres d’educació secundaria obligatòria es coordinaran amb els centres d’educació infantil i educació primària adscrits amb el fi de garantir la continuïtat i l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural

Es considerarà que un docent es competent per a vehicular àrees no lingüístiques en valencià i en castellà acreditant un nivell C1 de coneixements en ambdós casos, segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües. De la mateixa forma, es considerarà que un docent disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglès acreditant un nivell de coneixement C1 en aquesta llengua, no obstant fins al curs acadèmic 2026-2027 es considerarà suficient amb l’acreditació del nivell B2.



La Conselleria competent realitzarà al menys cada quatre anys una avaluació global del model lingüístic educatiu valencià per a, entre altres finalitats, comprovar el grau de compliment dels objectius proposats i la Inspecció d’Educació determinarà actuacions amb el fi de garantir el compliment d’aquesta llei.

Finalment, s’aplicarà aquesta llei segons el calendari que segueix a continuació i, mentre dure la implantació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural s’aplicaran els programes bilingües i plurilingües vigents segons la normativa anterior a aquesta llei:

- Curs 2018-2019. Educació infantil i primer cicle d’educació primària.

- Curs 2019-2020. Segon i tercer cicle d’educació primària i centres d’educació especial.

- Curs 2020-2021. Educació secundaria obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes.

P20: Ressenya de lectua lliure LIJ

CONTES DESEXPLICATS

Buscant i buscant aquells llibres i contes que podrien resultar interessants per als xiquets i xiquetes de Primària em vaig trobar amb molt bones critiques de la col·lecció ‘Contes desexplicats’.

Aquesta col·lecció va ser escrita per la col·laboració d’un grup de contacontes anomenat ‘Vivim del cuentu’ amb il·lustracions de diverses persones com Albert Vitó, Marta Munté o Josep Torres, i van ser editats per Baula en 2013. Els títols que formen la col·lecció són:

- La Caputxeta forçuda.

- La rateta que llegia a l’escaleta.

- La cabreta i els set llops.

- En Patufot.

- Sant Jordi a la Cova del Drac.

- El tió al país dels contes.

- Els Quatre Porquets.

- La princesa dels matalassos.

- La Blancaneu i els set nans polits.

- Hansel, Gretel i la fada xocolatera.

- El Ventafocs.

L’editorial presenta aquests contes com a relats on “trobareu personatges i relats clàssics capgirats amb un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors”, i realment estic d’acord amb aquesta descripció.

Per tal de comprovar si de veritat eren tan bons aquests contes vaig decidir agafar un i em va cridar l’atenció el títol La rateta que llegia a l’escaleta. Aquesta no es la típica rateta que es troba una moneda i vol comprar-se un bonic llaç per tal d’estar més guapa, aquesta rateta decideix que es comprarà un llibre perquè llegir és allò que més li agrada. Amb el llibre a les seues mans decideix asseure’s a l’escaleta de sa casa per endinsar-se en la història d’aquelles pàgines, i és en eixe moment quan van passant pretendents que volen casar-se amb ella. La rateta no basa la seua decisió en preguntar-los què faran per les nits sinó en quin és l’últim llibre que han llegit, perquè ella vol un marit amb qui poder tindre una conversa interessant. Per aquesta raó decideix casar-se amb un ratolí que no s’havia donat compte de la seua presencia perquè caminava absort en un llibre, ja que llegir també era el seu major plaer. Finalment, es van casar i els dos junts van muntar una biblioteca per tal de que tots els animals del poble pogueren gaudir de la lectura.

Amb la lectura d’aquest conte, i ja que tots tenen la mateixa temàtica, puc dir que sí considere aquesta col·lecció una bona elecció per als alumnes de Primària més xicotets, aquells de primer cicle que comencen a endinsar-se en la lectura ja que són uns contes que volen desmuntar els tòpics que ens donen els contes clàssics, com que la princesa és una xica indefensa que necessita l’ajuda del príncep, pot ser és una xica esportista o l’heroïna que salva a tots. A més, es tracta d’una lectura lleugera per les seues il·lustracions i per estar escrits amb lletra lligada, cosa que facilita aquesta acció als més menuts.

Finalment, un altre punt a favor que trobe en aquesta col·lecció és el fet de que canviar els contes clàssics dóna peu a activitats per a desenvolupar la imaginació i la creativitat dels xiquets i xiquetes, com pot ser canviar un altre clàssic que no este en aquesta sèrie, per exemple Pinotxo. A més, es pot proposar escriure el conte entre tots per guardar-lo a la biblioteca de classe i així practicarien també l’escriptura.

 

P18: Ressenya de tèrtulia LIJ

Castigats!

Aquest llibre es tracta d’una obra teatral, escrita per Juli Disla, que va guanyar el IV Premi de Teatre Infantil <<Xaro Vidal>> de la Ciutat de Carcaixent en 2001, any en que es va publicar per primera vegada, un any després tindria la seua primera edició y en 2008 tindria la tercera, per part d’Edicions Bromera. L’obra podem trobar-la dins una col·lecció dirigida per Pasqual Alapont anomenada ‘Micalet Teatre’.


Juli Disla ens conta la història de Tina, una xiqueta a qui li agrada tafanejar-lo tot; Tana, una altra xiqueta que faja el faja sempre acaba embrutada; i Tino, un xiquet a qui no li agrada menjar res. Aquests xiquets són castigats pels seus respectius pares en l’anomenada ‘Habitació dels càstigs’ on trobaran a Tirant Tumpet, una mena d’home del sac que s’encarregarà de que els xiquets complisquen els seus càstigs amb l’objectiu de que canvien les seues roïnes actituds. Tina, Tana i Tino es tindran que vore cara a cara amb uns personatges que representen els seus defectes: Tina es trobarà amb Miradetes i Moltsulls, Tana tindrà davant seu a Supertaca i Supercagalló, i Tino es vora amb Furga i Miss Boca.


En la meua opinió crec que es un llibre fàcil de llegir per a xiquets a partir de 10 anys, edat per a la qual està recomanada l’obra, amb un vocabulari accessible y una trama que pot agradar per la manera en que està escrita, amb rimes y cançons.

D’altra banda, el tema ofereix una bona oferta de subtemes que es poden treballar a classe com per exemple l’alimentació. Aquesta qüestió considere que és molt important treballar-la en l’època en que ens trobem: és obligació dels adults conscienciar als xiquets de la importància d’una dieta equilibrada i dels problemes que pot comportar no menjar bé, des de estar més cansats o faltar-nos alguna vitamina fins a desordres alimentaris que, desafortunadament, estan a l’ordre del dia. A més, arrelant-lo amb aquest últim punt, també podem parlar dels estereotips de la societat.

Aquestes activitats deurien basar-se sobretot en la història de Tino, de fet hi ha un paràgraf molt revelador del qual podríem partir:

 

"Al món de la moda

 

has de tenir tipet,

al cine i a la tele

has d’eixir guapet.

Per a ser una estrella

deixa de menjar,

 

tanca bé l'estómac

 

amb un cadenat."

Amb tot açò, i encara que considere aquests temes de màxima prioritat al món on vivim també podem fer activitats referides a les històries de Tina i Tana, amb temes com per exemple la importància del respecte a la gent o la de tindre una bona higiene personal, o simplement la de ser sempre nosaltres mateixos.

Si bé totes aquestes són activitats que podem fer i inventar nosaltres com a docents, el llibre recomana la lectura d’aquests llibre en grup per tal de fer-la més ràpida, senzilla i lúdica. A més, al final del llibre també dóna unes propostes per a representar l’obra que, encara que no és el més original, estan prou bé.


Amb tot açò, puc concloure que aquest Castigats! em pareix un llibre molt adequat per als xiquets, no sols pel tema sinó també per la gran quantitat d’activitats i valors que podem extraure d’ell. A més, ens permet acostar-nos al gènere teatral d’una manera divertida i no tan teòrica com es proposa als llibres de text.

 

P18: Ressenya LIJ de tertúlia: El rei panxut redola i el rei primal s’envola

Lluch, Enric. (1992). El rei panxut redola i el rei primal s’envola.

El rei panxut redola i el rei primal s’envola va ser escrit per Enric Lluch. Aquesta lectura es pot realitzar a partir dels 8 anys. Tracta el tema de l’esforç i el treball constant per tal d’aconseguir els objectius que ens proposem. No obstant això, encara que aquest és el tema principal, sí que apareixen d’altres com són: la falta de confiança en els remeis de miracles, la col·laboració amb persones per tal d’aconseguir els objectius, i en especial, la necessitat de tindre un cos sà.

El llibre compta la història de dos reis veïns, el rei Panxut el Tercer de Caramullàndia i el rei de Fideulàndia. La història comença amb la situació en la qual es troben els dos reis, és a dir, d’una banda el rei Panxut és tan gros que no pot eixir de la seua habitació, ja que no vol que les persones el vegen. Així, als visitants del palau els diu que està molt malalt, i cada vegada, inventa una excusa diferent. D’altra banda, el rei Primal tampoc ix de la seua habitació, i quan ho fa, s’ha de posar pedres a les butxaques. Ells dos volen casar-se, però per tal de fer-ho consideren que han de canviar el seu aspecte físic. 

Així, un dia, un venedor de panses els va dir que si volien aconseguir la seua meta, havien de pujar la Muntanya del Trellat i beure tres gotes de suc de pedres de la Lluna. Ho varen intentar, i en el camí ells dos es trobaren i pensaren que era bona idea continuar la seua pujada conjuntament. Quan varen arribar, el suc de pedres no existia, aleshores s’adonaren que el objectiu d’aprimar-se o engreixar-se s’havia aconseguit. 

Pel que fa a l'estructura, presenta un plantejament, un nus i un desenllaç. Al plantejament, es dóna la situació física que viuen cada un d’ells, la qual els limita a realitzar activitats o inclòs a poder relacionar-se amb altres persones. Al nus, els esforços que realitzen els dos reis per aconseguir l’objectiu, i finalment, al desenllaç la moralitat que tot esforç pot realitzar-se si es té l’actitud necessària.

En la meua opinió, el llibre tracta un tema que és molt interessant i de vital importància en la vida de les persones, el qual marca el seu ritme de vida. La salut és molt important, i especialment, s’ha d’aconseguir que els xiquets i xiquetes s’adonen que no s’ha d’estar ni molt prim ni molt gros. S'ha d'interioritzar la moralitat del llibre, la qual considera que totes les persones poden aconseguir els seus objectius si es consciencien que poden fer-ho. El vocabulari utilitzat pel seu autor és adequat, senzill i fàcil de comprendre.

Finalment, la proposta didàctica que realitzaria a partir de la seua lectura és tractar-ho a les assignatures de ciències naturals i d’educació física. En primer lloc, a l’assignatura de ciències naturals perquè comprenen la importància d’una bona dieta, rica en molts aliments. I en segon lloc, a l’assignatura d’educació física perquè per tal d’estar en forma, de tindre una salut adequada, s’ha d’equilibrar una bona alimentació i la realització d’activitats esportives.

P20: Ressenya LIJ de lectura lliure: La Tània i totes les tortugues

      Villanueva i Perarnau, Muriel. (2013). La Tània i totes les tortugues.

El llibre La Tània i totes les tortugues va ser escrit per Muriel Villanueva i Perarnau. Una lectura que es pot realitzar a partir dels 6 o 7 anys. Aquest, tracta la conscienciació al voltant de la llibertat del animals. L’autora aporta la informació necessària per saber les conseqüències de tindre un animal a la casa, i que aquest estiga distanciat del seu medi natural. 

Per tant, el llibre compta la història d’una xiqueta, Tània, la qual està enfadada amb el seu pare perquè té el desig de tindre una tortuga. En canvi, el seu pare considera que la casa no és un lloc apropiat. A més, pensa que la seua filla té un desig que amb el pas del temps es passarà, i que es convertirà en un oblit.Com Tània continua amb la seua insistència, es portada a un centre de recuperació de rèptils i amfibis i amb la visualització dels animals que estan en eixe centre, de la poca llibertat que tenen, sempre tancats, pren consciencia de la necessitat que aquests puguen viure en el seu medi. 

Pel que respecta a l’estructura, presenta un plantejament, un nus i un desenllaç. Al plantejament, Tània està obsessionada en tindre una mascota a la seua casa, la tortuga. Al nus, Tània es portada al centre de recuperació perquè puga veure la crua realitat. Finalment, al desenllaç Tània pren consciència que els animals, com és en aquest cas la tortuga, no han de separar-se del seu medi. 

La raó per la qual he escollit aquest llibre és pel tema que tracta. Considere que hui en dia són moltes les espècies que són allunyades dels seus medis naturals. Estan avocades a viure en condicions en moltes vegades sobrehumanes. Es realitza així per tal que siguen exposades al públic, sense pensar en el seu propi interès. D’altres es poden comprar i tenir-les a les cases, en un medi totalment diferent al seu. Per això, pense que és molt important que els xiquets es consciencien de quins animals poden cuidar en casa i quins són els que han d’estar al seu medi. 

A més, utilitza un llenguatge apropiat i senzill per tal que siga comprés pels més menuts. També m’agradaria destacar del llibre les il·lustracions. Aquestes són realitzades per Ona Caussa, i en elles vol plasmar un objectiu principal, el qual és l’acompanyament a la lectura. Així, suposa un recolzament a l’hora de llegir-lo, i que els xiquets i xiquetes es visualitzen en la seua ment com són els personatges, les situacions que viuen, etc. 

Finalment, m’agradaria destacar una proposta didàctica, la qual consisteix en el tractament del llibre en l’assignatura de ciències naturals. La lectura del llibre pot ser un acompanyament al tema en què es presenten els diferents medis i els animals que viuen en ells. D’aquesta manera, els xiquets entenen la realitat que passa hui en dia i la importància de què els animals han de viure en el seu entorn.També, es pot combinar amb una excursió a un centre de recuperació d’animals, per tal de posar en pràctica la història del llibre. 

P27: Ressenya lectura tècnica: Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries

Rodari, Gianni. (1974). Gramàtica de la fantasia: l'art d'inventar històries.

Gianni Rodari va ser un escriptor, pedagog i periodista italià que va publicar en 1974 l’obra Gramàtica de la fantasia: l’art d’inventar històries. L’obra té una gran importància en la literatura infantil i juvenil i en l’educació literària, ja que aporta diferents recursos, diferents tècniques dirigides a professors, i fins i tot, a d’altres persones que no estan immerses en l’àmbit educatiu com són els pares. Mitjançant aquestes tècniques, Rodari vol potenciar la imaginació i la creativitat que poc es fomenta en l’actualitat a les classes.

Actualment, el nostre sistema educatiu es centra en l’adquisició de diferents conceptes, i el seguiment d’unes pautes concretes. En aquestes, els xiquets i xiquetes han de seguir exactament el que es demana, i són molt poques les vegades que desenvolupen la seua creativitat. És per això que Rodari vol mostrar que a partir de diferents jocs, els xiquets i xiquetes poden crear històries, poden incentivar la seua imaginació i per tant, plasmar-la al paper.

Pel que fa als aspectes que apareixen a la seua obra, destacar que Rodari anomena a Reggio Emilia, una ciutat a la que tenia molta estima i que, en ella es posen en pràctica aquestes tècniques. Plasma en el seu llibre el concepte del binomi fantàstic. Aquesta tècnica la presenta com la combinació de dues paraules que són totalment diferents, però que a través de la imaginació es poden relacionar. El llibre consta de 45 capítols i cada un d’ells tracta una tècnica diferent. 

Respecte a les tècniques que presenta al llibre, m’agradaria destacar que Rodari comenta que es dedica a observar l’entorn, ja que a partir de situacions quotidianes es poden inventar històries. Així, a partir d’una paraula, es pot crear una llista de paraules amb rima. Amb el binomi fantàstic, combinació de paraules diferents, es pot crear una història. Aquesta tècnica és molt interessant perquè a partir de paraules que escolten o que els venen a la ment, encara que siguen contraries, poden inventar una història.

A més, comenta la falta en l’escola al tractar paraules que consideren incorrectes, per exemple la paraula “caca” la consideren inusual, i és per això que els fa riure, ja que creuen que són impossibles d’utilitzar en la vida diària, en situacions quotidianes. 

Pel que fa a les errades, comenta que a partir d’aquestes es pot crear una nova història. Per exemple, en lloc d’escriure la paraula “Itàlia”, el xiquet escriu “Itàglia” i amb aquesta pot crear una història nova, creativa. És per això que a les escoles es poden tractar aquestes errades com possibilitats, per tal de desenvolupar la seua imaginació i plasmar-la al paper en forma d’una història diferent, creativa.

Una altra tècnica és la unió d’un subjecte qualsevol a diferents predicats. Aquesta unió es pot realitzar amb preposicions o d’altres elements connectors. Per exemple amb el mateix subjecte “El gat i el gos” i la unió de preposicions es formen oracions com “El gat i el gos de la meua veïna vénen a la meua casa tots els dies”. 

Moltes de les errades en les endevinalles es donen perquè els xiquets es centren en la part principal. Per això, Rodari considera que per tal d’aconseguir la solució correcta s’han d’adonar dels punts específics. 

També, fa referència a la modificació de faules, a partir de les quals es poden continuar les històries, copiar l’estructura, canviar els noms dels personatges per d’altres que siguen per a ells més familiars. Així, com es realitza una combinació de diferents faules, dóna com a resultat una altra. Aquesta tècnica la treballaria a l’aula amb la lectura de diferents faules, i d’aquesta manera, els xiquets i xiquetes poden seguir les seues històries, modificar-les, o inclòs combinar-les per tal de donar com a resultat una altra. 

A més, al igual que les faules, els contes clàssics també es poden modificar. D’aquesta manera, es poden incloure nous objectes a la trama com un “tramvia” o personatges que canvien el rumb de la història. Així, els contes es poden allargar tot el que ells vulguen ja que cap conte o història té un final. I a més, hi ha lectures que han modificat la història real del conte, introduint nous personatges o canviant els rols dels mateixos com T’he agafat, Caputxeta!.

Respecte a la lectura de còmics o l’utilització de titelles, aquests són molt importants per contar històries amb ús de la imaginació i creativitat. Per tant, poden posar en pràctica, amb l’ús d’objectes, els seus contes. Improvisar la història i entretenir al seus companys.

Per últim, en el que respecta a les tècniques, m’agradaria destacar que Rodari considera que els xiquets, en moltes ocasions, únicament volen l’atenció dels seus pares, la seua companyia i si no és així, es poden sentir a soles. Així, són moltes les vegades que un xiquet li demana als seus pares que li conte una història, la qual ja saben de memòria, però el simple contacte amb els progenitors els fa sentir volguts. Aquesta lectura, els dóna la possibilitat de no centrar-se únicament en el que pot passar al llibre, sinó que es fixen en la forma en què la transmet la seua mare o el seu pare.

Finalment, pel que respecta a la meua opinió, crec que la lectura d’aquest llibre és molt interessant. Com a futura professora, la presentació de totes aquestes tècniques, em servirà per tal què els meus alumnes puguen partir de paraules o situacions que viuen en el dia a dia, en les seues activitats quotidianes. Així, a partir d’aquestes poden crear històries, canviar d’altres, combinar-les o utilitzar objectes per a la seua pràctica, com els titelles. Per tant, questes tècniques em poden servir de guia, o bé posar-les en pràctica en l’aula i d’aquesta manera, poder utilitzar-les per tal de potenciar la seua imaginació i creativitat.

P18: Ressenya LIJ de tertúlia: T'he agafat caputxeta!

Generalment al Sistema Educatiu del nostre país al llarg de tota l'Educació Primària la competència literària es treballa fent ús dels gèneres literari narratiu i molt rarament amb el gènere líric o dramàtic. Un obra molt interessant per treballar dita competència mitjançant el gènere dramàtic és "T'he agafat caputxeta" de Carles Cano. L'edat recomanada per l'autor és a partir de 10 anys pel fet que requereix un coneixement extens dels contes clàssics per poder entendre i participar en el joc d'humor que l'autor planteja. 

Aquesta producció conta la història de la Caputxeta vermella, però no la que estem acostumats a escoltar, ja que l'autor trenca amb el conte tradicional. Divideix l'obra en cinc escenes plenes de sorpresa ambientades en un bosc en els que diferents personatges de contes clàssics, trenquen amb el seu paper tradicional (caputxeta és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, apareix un policia que vol multar a caputxeta per haver pegat al llop, el llop no és feroç) i van establint relacions sense peus ni cap. A més, entre escena i escena el lector es veu sorprés per talls publicitaris en els quals també apareixen personatges de contes clàssics com la Ventafocs. 

Pel que fa a l'estructura de l'obra destacar que és simètrica, un pròleg obri les portes i un epíleg les tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l'obra. Es tracta d'un personatge masculí i ancià i d'un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l'obra.

El vell narrador, amb un llibre gros de contes tradicionals entre les mans i embolicat en una atmosfera de calidesa, fa el perfil del narrador clàssic, disposat a comptar alguna d'eixes màgiques històries que segueixen vives viatjant a través dels anys. La Directora de Tele Clinc interromp el narrador per a imposar la seua proposta: oferir una versió moderna de plató televisiu que llança la tradició per la finestra. No obstant això, en l'epíleg, i a pesar de les aparences, ambdós personatges acaben acostant els seus punts de vista i fusionant-los, ja que sense la tradició no hi ha modernitat possible.

Al pròleg i a l’epíleg, l’autor dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure's mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se.

En referència al vocabulari que utilitza l'escriptor destacar que és molt senzill pel que fa a què els xiquets i xiquetes puguen entendre la història sense grans dificultats. L'únic que, com a mestres hem de tindre en compte és la seua introducció en edats en les quals els estudiants ja tinguen consolidats de manera adequada els contes tradicionals amb la finalitat que puguen entendre i participar en el joc que l'autor planteja. Per la qual cosa, tenint tot açò en compte crec que es pot treballar de manera senzilla a tercer, quart i ja més en profunditat als cursos de cinqué i sisé de primària.

Finalment, remarcar que aquest és un recurs molt interessant, ja que, com hem mencionat anteriorment, permet treballar la competència literària d'una manera diferent (mitjançant el gènere dramàtic) i divertida beneficiar-se dels múltiples aspectes que aquest presenta com poden ser: estimula la creativitat, potencia la imaginació, millora la dicció, desenvolupa l'expressió corporal i verbal, permet conéixer i controlar les emocions, millora la socialització, entre altres.

A més, permet ensenyar als menuts a trencar amb la visió tradicional i els estratotips que ens imposa la nostra societat; el llop no és molt feroç, la caputxeta no és una xiqueta dolça i bona, Dràcula resulta ser un vampir que no es dedica precisament a xuplar sang, etc.

Aquest es podria treballar a diverses matèries com poden ser llengua castellana, llengua valenciana, Educació Física, al bloc de l'expressió motriu i comunicació, i a plàstica. En aquestes podem preparar la representació teatral i donar-la a conéixer al festival de fi de curs, agafar personatges de contes clàssics i conformar un altra història, configurar un final alternatiu, treballar les expressions així com vocabulari més complicat d'entendre, etc.

Títol: T'he agafat caputxeta!

Autor: Carles Cano

Editorial: Bruño

Col.lecció: Altamar

Data de publicació: 01/04/2005