LLEI 4/2018, DE 21 DE FEBRER, DE LA GENERALITAT

La Constitució espanyola de 1978 proclama el castellà com a llengua oficial i, a més, determina que les altres llengües espanyoles han de ser oficials a les seues respectives comunitats autònomes i que la diversitat lingüística en Espanya és un patrimoni cultural que hem de respectar i protegir. Per açò, l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana declara el valencià com a llengua oficial del territori i proclama el dret a l’ensenyament del valencià i en valencià.

Per altra banda, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de Maig, d’educació assenyala que el sistema educatiu ha de tindre entre els seus objectius la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n’hi haguera, i en una o més llengües estrangeres.

En 1983 les Corts Valencianes aprovaren la Llei d’Ús i ensenyament del valencià, llei que ha resultat ser la ferramenta més important per a la recuperació de llengua a través de l’educació ja que estableix que el valencià s’ha d’incorporar en tots els nivells educatius i que en territoris castellanoparlants s’ha de fer una incorporació progressiva d’aquesta llengua. Per tant, l’objectiu d’aquesta llei fou que el valencià es dominés en igualtat de condicions que el castellà, a pesar d’això, el Consell Valencià de Cultura indica el valencià segueix sent una llengua minoritzada en l’ús social.

L’informe “Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià” apunta que per a aconseguir un bilingüisme real i corregir l’actual situació és necessari que la llengua vehicular majoritària siga la llengua minoritzada i que la introducció de la llengua estrangera com a llengua vehicular siga duta a terme gradualment, tenint preferència per l’anglès.

Per altra part, és necessària la presencia de les llengües d’educació en totes les etapes educatives i en tots els ensenyaments per assegurar una bona competència d’aquestes.

Per això s’estableix aquesta nova llei, amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús de les llengües vehiculars i així assegurar el domini de les competències plurilingües en l’alumnat valencià. Aquesta llei s’aplicarà en tot els centres d’educació públics i privats concertats d’educació infantil, educació primària, educació especial, educació secundaria obligatòria, batxillerat, cicles formatius de formació professional i formació de les persones adultes.



El Programa d’educació plurilingüe i intercultural en aquesta llei pretén garantir a l’alumnat una competència plurilingüe en les dues llengües oficials i en una o més llengües estrangeres, garantir la igualtat i la integració d’oportunitats de tot l’alumnat i garantir la normalització de l’ús del valencià. Per aquesta raó, els alumnes han d’aconseguir les competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència següents:

- En acabar les ensenyaments obligatoris hauran de tindre, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l’equivalent al A1 de la primera llengua estrangera.

- En acanar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, com a mínim, hauran de tindre el nivell de valencià i castellà equivalent al B2 i l’equivalent al A2 de la primera llengua estrangera.

Aquest programa s’elaborarà segons el context socioeducatiu i demolingüístic del centre per a garantir l’èxit dels objectius d’aquesta llei, però tots hauran de tindre en compte una sèrie de punts en comú:

1. Com a mínim, el 25% de les hores lectives han de destinar-se a continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, d’aquesta manera en cadascuna de les llengües oficials s’haurà d’impartir l’assignatura corresponent a l’aprenentatge d’aquesta i, com a mínim, altra assignatura de caràcter troncal.

2. El temps dedicat als continguts curriculars el llengua estrangera oscil·larà entre el 15% y el 25% de les hores lectives.

3. Per a calcular aquests temps es tindrà en compte les àrees en les que s’utilitze cada llengua com a llengua vehicular d’aprenentatge.



D’altra banda, a partir del segon cicle d’educació infantil l’anglès s’incorporarà ocupant el 10% de l’horari curricular; en educació primària es tractaran el valencià, el castellà i l’anglès com a àrees lingüístiques des del primer curs; a partir de l’educació secundaria obligatòria s’incorporarà una llengua estrangera optativa, preferentment d’origen romànic i en batxillerat el temps destinat a la llengua estrangera podrà oscil·lar entre el 10% i el 25% de l’horari curricular.

En quant als alumnes amb necessitats d’educació especials se’ls atendrà en la llengua oficial que millor dominen afavorint el contacte amb l’altra llengua oficial i les llengües estrangeres atenent a les seues possibilitats, si es troben en un centre específic d’educació especial. Si es trobaren en un centre ordinari es seguiria el projecte lingüístic del centre amb les corresponents adaptacions segons el seu diagnòstic.

Per a l’alumnat que s’incorpore al sistema educatiu valencià a partir del segon curs d’educació primària es realitzarà, si fora necessari, una adaptació curricular. De la mateixa manera, es procedirà així als centres de formació adulta amb aquelles persones que no han rebut ensenyament en valencià per estar escolaritzats abans de l’aplicació de la Llei 4/83, de l’ús i l’ensenyament del valencià, o que s’han incorporat de manera tardana al sistema educatiu valencià.



Per la seua part, la Conselleria competent en matèria d’educació promourà que els centres sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del tems curricular en valencià i el 25% en anglès. A més, haurà d’informar a tota la comunitat educativa i dotar al professorat i als centres amb recursos per a que l’alumnat puga aconseguir els objectius proposats.



Mitjançant el projecte lingüístic cada centre educatiu articularà i concretarà el Programa d’educació plurilingüe i intercultural segons les característiques de centre i de l’alumnat. No obstant això, amb el fi d’evitar la segregació de l’alumnat s’aplicaran les mateixes distribucions de temps curricular en cadascuna de les llengües a tot l’alumnat del mateix curs.

El centre adequarà el Programa segons el pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües, el pla de normalització lingüística del centre i la proposta d’avaluació per a la consecució dels objectius.

El projecte lingüístic tindrà un període de vigència de quatre anys i la seua elaboració es basarà en criteris pedagògics. Per a la seua aprovació la direcció del centre elevarà la proposta de projecte a la conselleria competent per tal d’autoritzar-lo o realitzar les modificacions oportunes, passat el temps de vigència s’avaluarà la consecució del objectius per a promoure, si és necessari, les modificacions necessàries.

El professorat haurà d’adaptar la programació d’aula als objectius prevists el projecte lingüístic i els centres d’educació secundaria obligatòria es coordinaran amb els centres d’educació infantil i educació primària adscrits amb el fi de garantir la continuïtat i l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural

Es considerarà que un docent es competent per a vehicular àrees no lingüístiques en valencià i en castellà acreditant un nivell C1 de coneixements en ambdós casos, segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües. De la mateixa forma, es considerarà que un docent disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglès acreditant un nivell de coneixement C1 en aquesta llengua, no obstant fins al curs acadèmic 2026-2027 es considerarà suficient amb l’acreditació del nivell B2.



La Conselleria competent realitzarà al menys cada quatre anys una avaluació global del model lingüístic educatiu valencià per a, entre altres finalitats, comprovar el grau de compliment dels objectius proposats i la Inspecció d’Educació determinarà actuacions amb el fi de garantir el compliment d’aquesta llei.

Finalment, s’aplicarà aquesta llei segons el calendari que segueix a continuació i, mentre dure la implantació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural s’aplicaran els programes bilingües i plurilingües vigents segons la normativa anterior a aquesta llei:

- Curs 2018-2019. Educació infantil i primer cicle d’educació primària.

- Curs 2019-2020. Segon i tercer cicle d’educació primària i centres d’educació especial.

- Curs 2020-2021. Educació secundaria obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes.