Qui som?

Som futures mestres i estem cursant segon d'Educació Primària.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA SONIA PINILLA MUÑOZ 

La meua passió per la lectura va començar a una edat més tardana respecte a altres persones, ja que en el meu col·legi me la van presentar com una assignatura més. És a dir, des de molt primerenca edat no em van inculcar la passió per la lectura, aquesta va ser presentada com una assignatura obligatòria, sense donar-li la importància que té. 

Quan vaig entrar a Primària, ens feien llegir un llibre, el mateix per a tothom. Aquesta lectura, es realitzava per a posteriorment realitzar un examen i posar una nota. Per tant, el llegia per tal d'aprovar i no perquè gaudira de la lectura del llibre.

Els llibres que ens feien llegir, moltes vegades ni eren elegits per la professora, sinó que eren els caps del departament els encarregats de fer-ho. És per això, que segons m'ha comentat el meu oncle, quan li va esmentar el problema de fer-nos llegir llibres obligatoris i amb tan poc contingut, la seua resposta va ser que estava d'acord, però no podia fer res. Em sembla que com a professora que és, hauria de saber ella més que ningú el que és el més recomanable per als seus alumnes. A més, és ella la que veia de primera mà si els llibres que ens feien llegir ens agradaven o no, i en compte d’intentar resoldre la situació, passava.

En la meua etapa de Secundària, va passar exactament el mateix. No obstant, en aquesta ocasió sí que eren els professors dels curs els que es posaven d’acord. Però sí he de dir que va ser en 3r i en 4t quan van introduir llibres que em van cridar més l'atenció com: La ratonera o Historia de una escalera. Aquests llibres em van agradar molt perquè eren diferents als que havia llegit fins el moment.

Per una banda, La ratonera em va impressionar perquè la qualitat que té l’autora al escriure i al fer-te creure que un dels personatges és el culpable però després és un altre, és una meravella. D’altra banda, Historia de una escalera també em va apassionar ja que és una obra de teatre, molt bé escrita i amb la qual passes una agradable estona. Altres llibres que em van resultar interessants van ser Bodas de sangre, La Vida del Lazarillo de Tormes i La Celestina, llibres més tradicionals però que tenen un gran nivell.

Al marge d'això, i encara que aquests llibres em van agradar, va ser molt abans quan vaig començar a llegir per gust. El meu oncle, quan tenia 9 o 10 anys, i davant el rebuig que sentia pels llibres, em va oferir el primer llibre de Los Cinco. Com sabia que em negaria, em va dir que si m'ho llegia, per ser el primer m'anava a regalar la nina que volia. Vaig acceptar, i va ser quan vaig descobrir un món en el que em podia ficar en ell, viure-ho i gaudir com si fora un personatge més.

Hui en dia, em segueix agradant llegir, és clar que vaig deixar els llibres d'aventures, propis d'una edat més infantil. M'he aficionat a una altra temàtica, totalment diferent, com és el romanç o fins i tot alguns llibres de misteri. La majoria dels llibres són d’una aplicació anomenada Wattpad, en la qual destacaria El chico de la ventana del baño i Eres mía, pequeña. Són llibres que tracten de l’amor, la meua temàtica preferida. També, altre que recomanaria és ¿Quién mató a Álex?, perquè em va sorprendre molt el final. Al marge d’això, ara mateixa m’estic llegint Yo antes de ti i m’està agradant molt.

La raó per la qual m’apassiona tant llegir és perquè puc imaginar-me els personatges, crec en el meu pensament el que passa a l’escena i fins i tot, moltes vegades em sent que sóc la protagonista. Aquesta vivència fa que, per un moment, em trasllade a una realitat totalment diferent, en la que no hi ha sofriment. De fet, quan va morir la meua mare, llegir em va oblidar, encara que fora un moment, el sofriment, la por, la tristesa.

Per tant, he de dir que com la meua experiència en el col·legi va ser molt negativa, m'agradaria com a futura professora, inculcar als xiquets i xiquetes el vertader plaer de llegir, seguint els gustos de cada un d’ells. 

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA NATALIA PÉREZ DÍAZ

El meu nom és Natalia Pérez Díaz, vaig nàixer el 7 de març de 1995 a València. Al llarg de la meua vida he mantingut cert contacte amb la literatura, el qual ha anat canviat amb el pas dels anys.

El meu primer contacte va tindre lloc a l'àmbit familiar. Tant els meus pares, com els meus iaios, oncles i cosins majors, que presenten una gran relació amb aquesta, m'han llegit i regalat una gran quantitat de llibres escrits tant en llengua castellana com valenciana. Recorde alguns com: Caperucita roja, El domador de monstruos de Ana María Machado, El fantasma cataspla de Javier Sebastián i Ana Isabel G. Larttitegui, L'àngel de la son de Joan Armangué, El tresor del vell pirata de Pep Molist, entre altres. Però, la meua història favorita era Pinotxo. Mon pare me la llegien una vegada darrere d'una altra, nit rere nit fins que aconseguia adormir-me, que no era prompte perquè no era, ni sóc molt bona dormidora. 

Tot aquest contacte amb la literatura des d'edats tan primerenques em va permetre potenciar la imaginació i la creativitat, afavorir la concentració, augmentar el meu nivell de vocabulari, etc. En definitiva, van despertar el meu gust per la lectura permetent-me així beneficiar-me de tots els seus avantatges.

Per sort, la meua forma d'aprendre literatura durant l'Educació Primària no es basava en la lectura obligatòria d'unes determinades obres i la posterior realització d'un examen per comprovar que han sigut llegides i compreses (metodologia encara molt present als centres escolar i que des del meu punt de vista deu de caviar per tal que els xiquets gaudisquen llegint, no llisquen per tal d'aprovar un examen). En aquesta etapa educativa vaig aprendre gran quantitat d'aspectes literaris per mitjà de la realització d'eixides extraescolars a teatres i biblioteques així com amb la participació en les activitats d'animació lectora i amb la lectura de llibres. 

A diferència de molts altres centres, al meu les obres no eren imposades pels mestres de castellà ni de valencià sinó que cada un de nosaltres proposaven algunes i entre tots anàvem triant-les. Una vegada llegides, les formes de treballar-les eren molt diverses; representacions teatrals, fent poesia, elaborant còmics, murals, reflexionant sobre els temes que tractaven, inventant finals nous modificants/creant noves històries, entre moltes altres. Tota aquesta metodologia activa em despertà encara més el plaer per la literatura.

D'aquest cicle recorde alguns llibres com: El llit d'en Pol de Franz Sales Sklenitzka, Fil que penja de Maria Dolors Pellicer i Fray Perico y su borrico de Juan Muñoz Martín. Però els que més recorde són Excelentes i ¡Qué nos invaden las ratas! de Begoña Oro pel fet que eren unes aventures molt interessants on els protagonistes de la història eren la meua classe i els meus mestres. Açò tingué lloc perquè el meu centre col·laborava amb l'editorial del Vaixell de Vapor i tots els anys ens regalaven un d'aquest tipus.

Desgraciadament tot açò va canviar una vegada entrada en l'Educació Secundària. A poc a poc i cada vegada més vaig començar a distanciar-me d'esta, fins al punt de detestar-la. Açò tingué lloc per la metodologia que va seguir un professor de Llengua Castellana i Literatura que em va impartir la matèria els quatre cursos d'aquest període. 

Aquest establia unes lectures que havíem de ser llegides obligatòriament junt la posterior realització d'un examen per comprovar que havien sigut llegides. A més, ens feia aprendre de memòria els poemes del seu poeta preferit, Garcilaso de la Vega, i si no tels sabies et quedaves sense pati i sense Educació Física fins que els recitaves corectament. Però, el principal motiu pel qual crec vaig arribar a detestar-la tant va ser pel fet que ens demanava que escriguérem contes/històries, poesies o realitzaven resums de llibres que posteriorment compartíem amb la resta de companys i ell comentava el que li havien paregut. Al meu cas sempre em deia que tot estava molt malament, mai li va agradar res del que jo elaborava. Per aquest motiu vaig decidir no fer cap de les activitats que plantejava, aspecte que em dificulta l'aprenentatge dels continguts d'aquesta assignatura tan important.

La mala relació que va generar en mi aquest mestre a poc a poc va anar canviant. Amb la lectura de llibres clàssics com Epido rei, Hamlet i La divina comedia que vaig tindre l'oportunitat de llegir a l'assignatura de Literatura Universal de segon de Batxillerat vaig tornar a començar a devorar llibres, tonant així a gaudir amb la literatura.

En l'actualitat, encara que no tinc massa temps lliure, el meu contacte amb la esta és prou abundant. Gaudeix de la lectura de textos, articles o llibres relacionats amb l'àmbit educatiu així com de novel·les històriques, romàntiques i d'intriga. 

Finalment, dir que la meua obra favorita és Momo de Michael Ende que tracta sobre una xiqueta que posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar als altres i que desitja ajudar la gent a humanitzar les seues vides. Sobretot quan els hòmens grisos decideixen apoderar-se d'un dels béns més preats que posseeixen les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. 

M'agrada tant perquè origina una gran metàfora de la vida que genera una profunda reflexió i ensenyança sobre la humanitat i els valors de la vida.

                                                 #NPD

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA SANDRA RUIZ

Realment, no puc recordar quan va ser la primera vegada que vaig llegir un llibre. Crec que quan encara era una xiqueta, mai em varen regalar un llibre. Jo tampoc recorde demanar-lo per, simplement, gaudir de la lectura i és que era normal amb la meua situació familiar. Els meus pares no tenen estudis, inclús no varen acabar el que abans era primària. Per això, mai he vist als meus pares llegir ni un llibre, ni un diari, ni res que tinga lletres. Així, no tenia interès per la lectura. L’única que sí em llegia contes i històries d’un llibre que en l’actualitat guarde com un tresor, era la meua avia. Totes les nits que em quedava a dormir en la seua casa, em contava relats tradicionals com caputxeta roja, la ventafocs, o els tres porquets. A més, també em va regalar una col·lecció de contes infantils però en cintes de vídeo, que per cert, també els guarde. 

Segurament, la meua primera lectura d’un llibre va ser a l’escola en primària. Recorde que en les assignatures com valencià o castellà manaven cada trimestre una lectura obligatòria. No recorde cap llibre d’aquesta etapa, ja que pense que al ser obligat jo no gaudia en la meua lectura. A més, després tenies que fer un resum per cada capítol, descripció física dels personatges i, de vegades, copiar en una llibreta els capítols. A mí de xiqueta em pareixia una de les activitats més avorrides del dia. La metodologia per a l’animació lectora que estaven utilitzant a mí no em servia molt.

En l’actualitat m’agrada molt llegir i sempre que acabe una lectura, estic buscant un altre llibre per a continuar. I és que, vaig començar a gaudir de la lectura quan en l’escola varen motivar a l’alumnat a utilitzar la biblioteca. Recorde que un dia la mestra va portar a classe àlbums de cromos buits. En aquella època, en els patis ens dedicàvem a jugar amb els cromos d’equips de futbol o d’algunes series de dibuixos de la televisió. Així, que ens vàrem estranyar que la mestra ens donara a cadascú un àlbum que teníem que completar. Ens va explicar que els cromos eren diferents als que teníem en la motxilla, ja que aquestos no els teníem que comprar en cap lloc perquè no es venien. Per a aconseguir-los havíem de llegir llibres de la biblioteca. No importava el que triares. Cada vegada que anàrem a la biblioteca i ens portarem un llibre, la mestra ens donaria un paquet de cromos. Així, recorde que des dels més menuts, als més majors, vàrem començar a llegir per a completar el àlbum. En aquest moment va ser quan vaig gaudir de la lectura per primera vegada, ja que no tenia l’obligació de fer-ho, ningú em deia que llibre agafar, i sobretot, no tenia que fer cap resum ni copies de cap llibre. Gràcies a aquesta iniciativa, per primera vegada vaig comprar-me un llibre per que m’agradava molt. Aquest llibre es deia “Laura i el ratolí”. Sempre l’agafava en la biblioteca, ja que de xicoteta m’agradaven molt les històries del ratolí Pérez. Com m’agradava molt, la meua mare me’l va comprar. En l’actualitat, aquest llibre és molt emotiu per a mí i quan, el veig, em recorda a la meua infància i a la meua innocència.

En cinquè de primària, varen llegir un llibre obligatori per la mestra, que ens va agradar molt. Crec que es deia “Els somnis de l’Aurèlia”. Encara que fora obligatori, tots els meus companys i jo vàrem gaudir de la lectura, ja que era un llibre divertit i amb moltes aventures. Un dia la mestra ens va sorprendre, ja que ens havia portat la segona part del llibre. Varen començar a fer una lectura col·lectiva i la nostra sorpresa va ser que, els amics que ajudaven a Aurèlia en les seus aventures, érem nosaltres mateixos. Tots nosaltres apareixien al llibre com a personatges. Això va fer que en dos dies em llegira tot el llibre i em sentia molt especial de aparèixer ajudant a la protagonista amb tots els meus companys.

En l’institut, tot va ser molt diferent. Les lectures obligatòries cada vegada eren més pesades i més avorrides. Recorde que en segon de la ESO varen llegir “El camino” de Miguel Delibes. Crec que va ser una mala elecció per part de la professora ja que no era adequat a la nostra edat. Va ser el llibre més pesat i avorrit que se m’ha fet, ja què no podia deixar-lo perquè era obligatori. Vaig suspendre l’examen de lectura i vaig començar a deixar de llegir. Sols m’agradaven els llibres en anglès perquè m’agradava molt llegir en un altre idioma i buscar les paraules que no sabia al diccionari. En tercer de la ESO va canviar la meua visió sobre la lectura. Des de sempre havia llegit narrativa infantil i juvenil, tot ple de sers fantàstics i aventures. No obstant, en aquest curs per a la professora era molt important que començarem a llegir llibres clàssics. A més ens donava l’opció de canviar de llibre si no ens agradava. En aquest curs, vaig llegir a Shakespeare, Cervantes, “La celestina” de Fernando de Rojas, “Ana Karenina” de Tolstói. I realment em va agradar molt. A més la professora et feia tutories si volies per a ficar-nos en situació amb el llibre elegit, es a dir, l’època quan es va escriure, com era la societat, fites dels autors, etc. Gràcies a aquesta professora quan vaig tindre l’opció d’agafar literatura universal no vaig tindre dubte d’estudiar a Kafka o Sófocles. Vaig gaudir molt aquesta assignatura, ja que no sols era llegir el llibre i fer un resum, sinó que podies estudiar tot el que envoltava el llibre; l’autor, ironies, metàfores, situació social de l’època, autors representatius… En l’avaluació final vaig tindre matrícula d’honor ja que realment m’agradava molt.

Una de les bones experiència que vaig tindre en l’institut és que vaig entrar al grup de teatre. Les obres que representàvem estaven creades per nosaltres, es a dir, a partir d’improvisacions que fèiem, creàvem l’obra de teatre. Això vol dir que nosaltres també érem els encarregats d’escriure en un gènere que no estem tant acostumats com a la narrativa. Em va ajudar moltíssim amb el meu valencià. A més, també en moltes escenes fèiem referències a obres clàssiques.

Després del selectiu vaig tindre un descans amb la lectura ja que em vaig cansar molt de llegir i estudiar. No obstant, ara no pare de llegir. No em compre sempre llibres únicament d’un gènere, sinó que m’agrada llegir de tot. Hui puc estar llegint llibres de narrativa i demà de teatre o llegir alguna biografia d’alguna persona que em parega interesant, i a la vegada blogs amb còmics. M’agrada saber sobre temes diferents i reflexionar, comparar amb la meua experiència allò que estic llegint, sobretot, si em va ajudar amb la meua futura professió com a docent.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA SARA GARCÍA VARA

El meu nom és Sara García Vara i estudie el Grau d’Educació Primària en la Universitat de València. El meu contacte amb la literatura va començar des de molt primerenca edat amb els contes que els meus pares em contaven, abans de jo ser capaç de llegir. 

Els meus primers records inclouen als meus pares llegint-me tots els dies un llibre que contava amb 365 contes i faules, a més d’uns altres com Pinotxo, la Caputxeta Vermella o la Ventafocs. Açò va fer que m’interessara molt prompte pels llibres, i quan vaig aprendre a llegir, i el meu germà va nàixer, vaig ser jo l’encarregada de posar-li veu als textos que queien en les meus mans per a ell, cosa que recorde amb molta estima.

En quant a la lectura al col·legi pense que la forma de presentar-la no va ser la més adequada doncs es tractava de llegir un llibre imposat pel mestre per a desprès entregar un resum, per capítols o global, i fer un examen. D’aquesta etapa de primària, el llibre que millor recorde el vaig llegir a sisè, Thora i l’anell de la sort, ja que el mestre que ens va fer llegir-lo ens ho va presentar d’una manera diferent: ho llegíem poquet a poquet a classe tots junts per a desprès comentar-ho, i a la vegada que llegim havíem de subratllar aquelles paraules que no enteníem per buscar el seu significat i desprès posar-ho en comú a classe. A més, en aquest curs també recorde començar a relacionar-nos amb el gènere teatral fent una obra de teatre per a representar-la als nostres familiars a final de curs.

Quan vaig començar l’ESO la dinàmica llibre de lectura-examen era la mateixa però la veritat és van haver certs títols que em van agradar molts. Entre ells es troben La música del vent, El meu germà Pol i Et recorde, Amanda. Durant el Batxillerat també vaig tindre que llegir alguns llibre obligatoris i els que més em van agradar van ser Aloma i La casa de los espíritus.

Tots aquests llibres tenen un factor comú: els seus temes controvertits. Des de la història d’un xic amb síndrome de Down fins a l’explotació infantil, la dictadura de Pinochet en Xile o la relació amorosa d’una xica amb el seu cunyat, la manera de retractar certes realitats em pareix fascinant.

D’altra banda, la meua lectura per compte propi de textos amb més dificultat que els contes de xiquets va estar incitada pel mestre de primària del qual he parlat abans. En finalitzar el curs em va recomanar llegir El valle de los lobos de Laura García Gallego i, gràcies a que li vaig fer cas, en acabar-ho vaig continuar llegint la trilogia. Aquest va ser l’inici de la meua lectura per gust, per plaer, encara que també va influir molt vore a ma mare llegir tot tipus de llibres quan tenia una mica de temps lliure.

Actualment encara m’agrada molt llegir i tracte de fer-ho cada vegada que tinc temps. Les meues temàtiques preferides són el misteri, el romanç i fins i tot alguns de llibres de ciència-ficció, no obstant això sóc flexible en aquest tema i si algú em recomana un llibre no tinc problema en canviar les meues costums, ja siga novel·la històrica o de cavalleria.

Per a mi la lectura és una font d’imaginació molt gran que em permet evadir-me de la realitat o dels problemes que m’envolten, a més de ser una porta oberta a la cultura que em d’aprofitar. Per aquesta raó, com a futura mestra crec que és molt important inculcar l’hàbit de la lectura en els xiquets i les xiquetes i em de fer-lo d’una manera dinàmica i tractant de fer aquesta pràctica agradable i divertida als ulls dels infants.