P20: Ressenya de lectua lliure LIJ

CONTES DESEXPLICATS

Buscant i buscant aquells llibres i contes que podrien resultar interessants per als xiquets i xiquetes de Primària em vaig trobar amb molt bones critiques de la col·lecció ‘Contes desexplicats’.

Aquesta col·lecció va ser escrita per la col·laboració d’un grup de contacontes anomenat ‘Vivim del cuentu’ amb il·lustracions de diverses persones com Albert Vitó, Marta Munté o Josep Torres, i van ser editats per Baula en 2013. Els títols que formen la col·lecció són:

- La Caputxeta forçuda.

- La rateta que llegia a l’escaleta.

- La cabreta i els set llops.

- En Patufot.

- Sant Jordi a la Cova del Drac.

- El tió al país dels contes.

- Els Quatre Porquets.

- La princesa dels matalassos.

- La Blancaneu i els set nans polits.

- Hansel, Gretel i la fada xocolatera.

- El Ventafocs.

L’editorial presenta aquests contes com a relats on “trobareu personatges i relats clàssics capgirats amb un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors”, i realment estic d’acord amb aquesta descripció.

Per tal de comprovar si de veritat eren tan bons aquests contes vaig decidir agafar un i em va cridar l’atenció el títol La rateta que llegia a l’escaleta. Aquesta no es la típica rateta que es troba una moneda i vol comprar-se un bonic llaç per tal d’estar més guapa, aquesta rateta decideix que es comprarà un llibre perquè llegir és allò que més li agrada. Amb el llibre a les seues mans decideix asseure’s a l’escaleta de sa casa per endinsar-se en la història d’aquelles pàgines, i és en eixe moment quan van passant pretendents que volen casar-se amb ella. La rateta no basa la seua decisió en preguntar-los què faran per les nits sinó en quin és l’últim llibre que han llegit, perquè ella vol un marit amb qui poder tindre una conversa interessant. Per aquesta raó decideix casar-se amb un ratolí que no s’havia donat compte de la seua presencia perquè caminava absort en un llibre, ja que llegir també era el seu major plaer. Finalment, es van casar i els dos junts van muntar una biblioteca per tal de que tots els animals del poble pogueren gaudir de la lectura.

Amb la lectura d’aquest conte, i ja que tots tenen la mateixa temàtica, puc dir que sí considere aquesta col·lecció una bona elecció per als alumnes de Primària més xicotets, aquells de primer cicle que comencen a endinsar-se en la lectura ja que són uns contes que volen desmuntar els tòpics que ens donen els contes clàssics, com que la princesa és una xica indefensa que necessita l’ajuda del príncep, pot ser és una xica esportista o l’heroïna que salva a tots. A més, es tracta d’una lectura lleugera per les seues il·lustracions i per estar escrits amb lletra lligada, cosa que facilita aquesta acció als més menuts.

Finalment, un altre punt a favor que trobe en aquesta col·lecció és el fet de que canviar els contes clàssics dóna peu a activitats per a desenvolupar la imaginació i la creativitat dels xiquets i xiquetes, com pot ser canviar un altre clàssic que no este en aquesta sèrie, per exemple Pinotxo. A més, es pot proposar escriure el conte entre tots per guardar-lo a la biblioteca de classe i així practicarien també l’escriptura.

 

P18: Ressenya de tèrtulia LIJ

Castigats!

Aquest llibre es tracta d’una obra teatral, escrita per Juli Disla, que va guanyar el IV Premi de Teatre Infantil <<Xaro Vidal>> de la Ciutat de Carcaixent en 2001, any en que es va publicar per primera vegada, un any després tindria la seua primera edició y en 2008 tindria la tercera, per part d’Edicions Bromera. L’obra podem trobar-la dins una col·lecció dirigida per Pasqual Alapont anomenada ‘Micalet Teatre’.


Juli Disla ens conta la història de Tina, una xiqueta a qui li agrada tafanejar-lo tot; Tana, una altra xiqueta que faja el faja sempre acaba embrutada; i Tino, un xiquet a qui no li agrada menjar res. Aquests xiquets són castigats pels seus respectius pares en l’anomenada ‘Habitació dels càstigs’ on trobaran a Tirant Tumpet, una mena d’home del sac que s’encarregarà de que els xiquets complisquen els seus càstigs amb l’objectiu de que canvien les seues roïnes actituds. Tina, Tana i Tino es tindran que vore cara a cara amb uns personatges que representen els seus defectes: Tina es trobarà amb Miradetes i Moltsulls, Tana tindrà davant seu a Supertaca i Supercagalló, i Tino es vora amb Furga i Miss Boca.


En la meua opinió crec que es un llibre fàcil de llegir per a xiquets a partir de 10 anys, edat per a la qual està recomanada l’obra, amb un vocabulari accessible y una trama que pot agradar per la manera en que està escrita, amb rimes y cançons.

D’altra banda, el tema ofereix una bona oferta de subtemes que es poden treballar a classe com per exemple l’alimentació. Aquesta qüestió considere que és molt important treballar-la en l’època en que ens trobem: és obligació dels adults conscienciar als xiquets de la importància d’una dieta equilibrada i dels problemes que pot comportar no menjar bé, des de estar més cansats o faltar-nos alguna vitamina fins a desordres alimentaris que, desafortunadament, estan a l’ordre del dia. A més, arrelant-lo amb aquest últim punt, també podem parlar dels estereotips de la societat.

Aquestes activitats deurien basar-se sobretot en la història de Tino, de fet hi ha un paràgraf molt revelador del qual podríem partir:

 

"Al món de la moda

 

has de tenir tipet,

al cine i a la tele

has d’eixir guapet.

Per a ser una estrella

deixa de menjar,

 

tanca bé l'estómac

 

amb un cadenat."

Amb tot açò, i encara que considere aquests temes de màxima prioritat al món on vivim també podem fer activitats referides a les històries de Tina i Tana, amb temes com per exemple la importància del respecte a la gent o la de tindre una bona higiene personal, o simplement la de ser sempre nosaltres mateixos.

Si bé totes aquestes són activitats que podem fer i inventar nosaltres com a docents, el llibre recomana la lectura d’aquests llibre en grup per tal de fer-la més ràpida, senzilla i lúdica. A més, al final del llibre també dóna unes propostes per a representar l’obra que, encara que no és el més original, estan prou bé.


Amb tot açò, puc concloure que aquest Castigats! em pareix un llibre molt adequat per als xiquets, no sols pel tema sinó també per la gran quantitat d’activitats i valors que podem extraure d’ell. A més, ens permet acostar-nos al gènere teatral d’una manera divertida i no tan teòrica com es proposa als llibres de text.

 

P18: Ressenya LIJ de tertúlia: El rei panxut redola i el rei primal s’envola

Lluch, Enric. (1992). El rei panxut redola i el rei primal s’envola.

El rei panxut redola i el rei primal s’envola va ser escrit per Enric Lluch. Aquesta lectura es pot realitzar a partir dels 8 anys. Tracta el tema de l’esforç i el treball constant per tal d’aconseguir els objectius que ens proposem. No obstant això, encara que aquest és el tema principal, sí que apareixen d’altres com són: la falta de confiança en els remeis de miracles, la col·laboració amb persones per tal d’aconseguir els objectius, i en especial, la necessitat de tindre un cos sà.

El llibre compta la història de dos reis veïns, el rei Panxut el Tercer de Caramullàndia i el rei de Fideulàndia. La història comença amb la situació en la qual es troben els dos reis, és a dir, d’una banda el rei Panxut és tan gros que no pot eixir de la seua habitació, ja que no vol que les persones el vegen. Així, als visitants del palau els diu que està molt malalt, i cada vegada, inventa una excusa diferent. D’altra banda, el rei Primal tampoc ix de la seua habitació, i quan ho fa, s’ha de posar pedres a les butxaques. Ells dos volen casar-se, però per tal de fer-ho consideren que han de canviar el seu aspecte físic. 

Així, un dia, un venedor de panses els va dir que si volien aconseguir la seua meta, havien de pujar la Muntanya del Trellat i beure tres gotes de suc de pedres de la Lluna. Ho varen intentar, i en el camí ells dos es trobaren i pensaren que era bona idea continuar la seua pujada conjuntament. Quan varen arribar, el suc de pedres no existia, aleshores s’adonaren que el objectiu d’aprimar-se o engreixar-se s’havia aconseguit. 

Pel que fa a l'estructura, presenta un plantejament, un nus i un desenllaç. Al plantejament, es dóna la situació física que viuen cada un d’ells, la qual els limita a realitzar activitats o inclòs a poder relacionar-se amb altres persones. Al nus, els esforços que realitzen els dos reis per aconseguir l’objectiu, i finalment, al desenllaç la moralitat que tot esforç pot realitzar-se si es té l’actitud necessària.

En la meua opinió, el llibre tracta un tema que és molt interessant i de vital importància en la vida de les persones, el qual marca el seu ritme de vida. La salut és molt important, i especialment, s’ha d’aconseguir que els xiquets i xiquetes s’adonen que no s’ha d’estar ni molt prim ni molt gros. S'ha d'interioritzar la moralitat del llibre, la qual considera que totes les persones poden aconseguir els seus objectius si es consciencien que poden fer-ho. El vocabulari utilitzat pel seu autor és adequat, senzill i fàcil de comprendre.

Finalment, la proposta didàctica que realitzaria a partir de la seua lectura és tractar-ho a les assignatures de ciències naturals i d’educació física. En primer lloc, a l’assignatura de ciències naturals perquè comprenen la importància d’una bona dieta, rica en molts aliments. I en segon lloc, a l’assignatura d’educació física perquè per tal d’estar en forma, de tindre una salut adequada, s’ha d’equilibrar una bona alimentació i la realització d’activitats esportives.

P20: Ressenya LIJ de lectura lliure: La Tània i totes les tortugues

      Villanueva i Perarnau, Muriel. (2013). La Tània i totes les tortugues.

El llibre La Tània i totes les tortugues va ser escrit per Muriel Villanueva i Perarnau. Una lectura que es pot realitzar a partir dels 6 o 7 anys. Aquest, tracta la conscienciació al voltant de la llibertat del animals. L’autora aporta la informació necessària per saber les conseqüències de tindre un animal a la casa, i que aquest estiga distanciat del seu medi natural. 

Per tant, el llibre compta la història d’una xiqueta, Tània, la qual està enfadada amb el seu pare perquè té el desig de tindre una tortuga. En canvi, el seu pare considera que la casa no és un lloc apropiat. A més, pensa que la seua filla té un desig que amb el pas del temps es passarà, i que es convertirà en un oblit.Com Tània continua amb la seua insistència, es portada a un centre de recuperació de rèptils i amfibis i amb la visualització dels animals que estan en eixe centre, de la poca llibertat que tenen, sempre tancats, pren consciencia de la necessitat que aquests puguen viure en el seu medi. 

Pel que respecta a l’estructura, presenta un plantejament, un nus i un desenllaç. Al plantejament, Tània està obsessionada en tindre una mascota a la seua casa, la tortuga. Al nus, Tània es portada al centre de recuperació perquè puga veure la crua realitat. Finalment, al desenllaç Tània pren consciència que els animals, com és en aquest cas la tortuga, no han de separar-se del seu medi. 

La raó per la qual he escollit aquest llibre és pel tema que tracta. Considere que hui en dia són moltes les espècies que són allunyades dels seus medis naturals. Estan avocades a viure en condicions en moltes vegades sobrehumanes. Es realitza així per tal que siguen exposades al públic, sense pensar en el seu propi interès. D’altres es poden comprar i tenir-les a les cases, en un medi totalment diferent al seu. Per això, pense que és molt important que els xiquets es consciencien de quins animals poden cuidar en casa i quins són els que han d’estar al seu medi. 

A més, utilitza un llenguatge apropiat i senzill per tal que siga comprés pels més menuts. També m’agradaria destacar del llibre les il·lustracions. Aquestes són realitzades per Ona Caussa, i en elles vol plasmar un objectiu principal, el qual és l’acompanyament a la lectura. Així, suposa un recolzament a l’hora de llegir-lo, i que els xiquets i xiquetes es visualitzen en la seua ment com són els personatges, les situacions que viuen, etc. 

Finalment, m’agradaria destacar una proposta didàctica, la qual consisteix en el tractament del llibre en l’assignatura de ciències naturals. La lectura del llibre pot ser un acompanyament al tema en què es presenten els diferents medis i els animals que viuen en ells. D’aquesta manera, els xiquets entenen la realitat que passa hui en dia i la importància de què els animals han de viure en el seu entorn.També, es pot combinar amb una excursió a un centre de recuperació d’animals, per tal de posar en pràctica la història del llibre. 

P27: Ressenya lectura tècnica: Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries

Rodari, Gianni. (1974). Gramàtica de la fantasia: l'art d'inventar històries.

Gianni Rodari va ser un escriptor, pedagog i periodista italià que va publicar en 1974 l’obra Gramàtica de la fantasia: l’art d’inventar històries. L’obra té una gran importància en la literatura infantil i juvenil i en l’educació literària, ja que aporta diferents recursos, diferents tècniques dirigides a professors, i fins i tot, a d’altres persones que no estan immerses en l’àmbit educatiu com són els pares. Mitjançant aquestes tècniques, Rodari vol potenciar la imaginació i la creativitat que poc es fomenta en l’actualitat a les classes.

Actualment, el nostre sistema educatiu es centra en l’adquisició de diferents conceptes, i el seguiment d’unes pautes concretes. En aquestes, els xiquets i xiquetes han de seguir exactament el que es demana, i són molt poques les vegades que desenvolupen la seua creativitat. És per això que Rodari vol mostrar que a partir de diferents jocs, els xiquets i xiquetes poden crear històries, poden incentivar la seua imaginació i per tant, plasmar-la al paper.

Pel que fa als aspectes que apareixen a la seua obra, destacar que Rodari anomena a Reggio Emilia, una ciutat a la que tenia molta estima i que, en ella es posen en pràctica aquestes tècniques. Plasma en el seu llibre el concepte del binomi fantàstic. Aquesta tècnica la presenta com la combinació de dues paraules que són totalment diferents, però que a través de la imaginació es poden relacionar. El llibre consta de 45 capítols i cada un d’ells tracta una tècnica diferent. 

Respecte a les tècniques que presenta al llibre, m’agradaria destacar que Rodari comenta que es dedica a observar l’entorn, ja que a partir de situacions quotidianes es poden inventar històries. Així, a partir d’una paraula, es pot crear una llista de paraules amb rima. Amb el binomi fantàstic, combinació de paraules diferents, es pot crear una història. Aquesta tècnica és molt interessant perquè a partir de paraules que escolten o que els venen a la ment, encara que siguen contraries, poden inventar una història.

A més, comenta la falta en l’escola al tractar paraules que consideren incorrectes, per exemple la paraula “caca” la consideren inusual, i és per això que els fa riure, ja que creuen que són impossibles d’utilitzar en la vida diària, en situacions quotidianes. 

Pel que fa a les errades, comenta que a partir d’aquestes es pot crear una nova història. Per exemple, en lloc d’escriure la paraula “Itàlia”, el xiquet escriu “Itàglia” i amb aquesta pot crear una història nova, creativa. És per això que a les escoles es poden tractar aquestes errades com possibilitats, per tal de desenvolupar la seua imaginació i plasmar-la al paper en forma d’una història diferent, creativa.

Una altra tècnica és la unió d’un subjecte qualsevol a diferents predicats. Aquesta unió es pot realitzar amb preposicions o d’altres elements connectors. Per exemple amb el mateix subjecte “El gat i el gos” i la unió de preposicions es formen oracions com “El gat i el gos de la meua veïna vénen a la meua casa tots els dies”. 

Moltes de les errades en les endevinalles es donen perquè els xiquets es centren en la part principal. Per això, Rodari considera que per tal d’aconseguir la solució correcta s’han d’adonar dels punts específics. 

També, fa referència a la modificació de faules, a partir de les quals es poden continuar les històries, copiar l’estructura, canviar els noms dels personatges per d’altres que siguen per a ells més familiars. Així, com es realitza una combinació de diferents faules, dóna com a resultat una altra. Aquesta tècnica la treballaria a l’aula amb la lectura de diferents faules, i d’aquesta manera, els xiquets i xiquetes poden seguir les seues històries, modificar-les, o inclòs combinar-les per tal de donar com a resultat una altra. 

A més, al igual que les faules, els contes clàssics també es poden modificar. D’aquesta manera, es poden incloure nous objectes a la trama com un “tramvia” o personatges que canvien el rumb de la història. Així, els contes es poden allargar tot el que ells vulguen ja que cap conte o història té un final. I a més, hi ha lectures que han modificat la història real del conte, introduint nous personatges o canviant els rols dels mateixos com T’he agafat, Caputxeta!.

Respecte a la lectura de còmics o l’utilització de titelles, aquests són molt importants per contar històries amb ús de la imaginació i creativitat. Per tant, poden posar en pràctica, amb l’ús d’objectes, els seus contes. Improvisar la història i entretenir al seus companys.

Per últim, en el que respecta a les tècniques, m’agradaria destacar que Rodari considera que els xiquets, en moltes ocasions, únicament volen l’atenció dels seus pares, la seua companyia i si no és així, es poden sentir a soles. Així, són moltes les vegades que un xiquet li demana als seus pares que li conte una història, la qual ja saben de memòria, però el simple contacte amb els progenitors els fa sentir volguts. Aquesta lectura, els dóna la possibilitat de no centrar-se únicament en el que pot passar al llibre, sinó que es fixen en la forma en què la transmet la seua mare o el seu pare.

Finalment, pel que respecta a la meua opinió, crec que la lectura d’aquest llibre és molt interessant. Com a futura professora, la presentació de totes aquestes tècniques, em servirà per tal què els meus alumnes puguen partir de paraules o situacions que viuen en el dia a dia, en les seues activitats quotidianes. Així, a partir d’aquestes poden crear històries, canviar d’altres, combinar-les o utilitzar objectes per a la seua pràctica, com els titelles. Per tant, questes tècniques em poden servir de guia, o bé posar-les en pràctica en l’aula i d’aquesta manera, poder utilitzar-les per tal de potenciar la seua imaginació i creativitat.

P18: Ressenya LIJ de tertúlia: T'he agafat caputxeta!

Generalment al Sistema Educatiu del nostre país al llarg de tota l'Educació Primària la competència literària es treballa fent ús dels gèneres literari narratiu i molt rarament amb el gènere líric o dramàtic. Un obra molt interessant per treballar dita competència mitjançant el gènere dramàtic és "T'he agafat caputxeta" de Carles Cano. L'edat recomanada per l'autor és a partir de 10 anys pel fet que requereix un coneixement extens dels contes clàssics per poder entendre i participar en el joc d'humor que l'autor planteja. 

Aquesta producció conta la història de la Caputxeta vermella, però no la que estem acostumats a escoltar, ja que l'autor trenca amb el conte tradicional. Divideix l'obra en cinc escenes plenes de sorpresa ambientades en un bosc en els que diferents personatges de contes clàssics, trenquen amb el seu paper tradicional (caputxeta és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, apareix un policia que vol multar a caputxeta per haver pegat al llop, el llop no és feroç) i van establint relacions sense peus ni cap. A més, entre escena i escena el lector es veu sorprés per talls publicitaris en els quals també apareixen personatges de contes clàssics com la Ventafocs. 

Pel que fa a l'estructura de l'obra destacar que és simètrica, un pròleg obri les portes i un epíleg les tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l'obra. Es tracta d'un personatge masculí i ancià i d'un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l'obra.

El vell narrador, amb un llibre gros de contes tradicionals entre les mans i embolicat en una atmosfera de calidesa, fa el perfil del narrador clàssic, disposat a comptar alguna d'eixes màgiques històries que segueixen vives viatjant a través dels anys. La Directora de Tele Clinc interromp el narrador per a imposar la seua proposta: oferir una versió moderna de plató televisiu que llança la tradició per la finestra. No obstant això, en l'epíleg, i a pesar de les aparences, ambdós personatges acaben acostant els seus punts de vista i fusionant-los, ja que sense la tradició no hi ha modernitat possible.

Al pròleg i a l’epíleg, l’autor dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure's mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se.

En referència al vocabulari que utilitza l'escriptor destacar que és molt senzill pel que fa a què els xiquets i xiquetes puguen entendre la història sense grans dificultats. L'únic que, com a mestres hem de tindre en compte és la seua introducció en edats en les quals els estudiants ja tinguen consolidats de manera adequada els contes tradicionals amb la finalitat que puguen entendre i participar en el joc que l'autor planteja. Per la qual cosa, tenint tot açò en compte crec que es pot treballar de manera senzilla a tercer, quart i ja més en profunditat als cursos de cinqué i sisé de primària.

Finalment, remarcar que aquest és un recurs molt interessant, ja que, com hem mencionat anteriorment, permet treballar la competència literària d'una manera diferent (mitjançant el gènere dramàtic) i divertida beneficiar-se dels múltiples aspectes que aquest presenta com poden ser: estimula la creativitat, potencia la imaginació, millora la dicció, desenvolupa l'expressió corporal i verbal, permet conéixer i controlar les emocions, millora la socialització, entre altres.

A més, permet ensenyar als menuts a trencar amb la visió tradicional i els estratotips que ens imposa la nostra societat; el llop no és molt feroç, la caputxeta no és una xiqueta dolça i bona, Dràcula resulta ser un vampir que no es dedica precisament a xuplar sang, etc.

Aquest es podria treballar a diverses matèries com poden ser llengua castellana, llengua valenciana, Educació Física, al bloc de l'expressió motriu i comunicació, i a plàstica. En aquestes podem preparar la representació teatral i donar-la a conéixer al festival de fi de curs, agafar personatges de contes clàssics i conformar un altra història, configurar un final alternatiu, treballar les expressions així com vocabulari més complicat d'entendre, etc.

Títol: T'he agafat caputxeta!

Autor: Carles Cano

Editorial: Bruño

Col.lecció: Altamar

Data de publicació: 01/04/2005

P20 Ressenya de lectura lliure: Un cavall de foc

El llibre Un cavall de foc de Fina Casalderrey és un llibre narratiu dirigit a xiquets i xiquetes de 6 anys. Aquest compta la història de Liciaga un país antic i xicotet banyat per un gran oceà, que amb un clima perfecte, ja que no fa massa fred ni calor, rep la visita de molta gent, que vol veure els pobles ben bonics que hi ha. Precisament en un dels pobles, Vilariño, viu el senyor Quico, un mestre d’escola jubilat i vidu, que als vuitanta-quatre anys encara viu sol a la casa on van néixer els seus fills i alguna de les seues nétes.

Un matí una olor de fum estranya, com de brossa cremada, crida l’atenció d'aquest, un gran incendi crema Liciaga. És la néta, Cèlia, qui li llança una pedra contra el vidre de la cuina i crida la seua atenció i l’informa del perill. L'avi es refugia a Sartal, el poble on viu la néta i el seu besnét Cisquet qui dos junts observen espantats com el foc cremava les cases, els arbres, els animals... Però l’esperança és a la butxaca del vell mestre: un roure diminut. Cisquet i l’avi troben un orinal on poden plantar el ressorgiment de la vida, mentre un núvol negre creix i va convertint tot en una barbacoa gegant. L’incendi és un cavall de foc que baixa la muntanya fent salts i que fa plorar el nen; sols la paciència de l’avi i la història del Fènix que li conta l'avi poden consolar-lo. Finalment, Cisquet abraçarà un somni pacífic i dolç el qual serà acompanyat per les gotes de pluja que comencen a caure del cel i per les paraules del senyor Quico que conclouen el final de la història: "Quan plourà una mica de trellat sobre aquest món?".

Pel que fa a l'estructura destacar que presenta la típica del gènere narratiu: plantejament, nus i desenllaç. En el plantejament es presenta el poble Liciaga i als personatges de l'obra, al nus es genera la situació de l'incendi i al desenllaç l'avi tranquil·litza al seu besnét amb el conte de l'au Fénix i tanca la història amb una pregunta que incita a la reflexió; "Quan plourà una mica de trellat sobre aquest món?".

La raó principal per la qual recomane aquest llibre als xiquets de primer de primària és perquè la temàtica principal que tracta és forta i actual; els incendis forestals a les muntanyes i als camps. Segur que la majoria dels xiquets i xiquetes han sentit parlar, han vist a la televisió, a les revistes, diaris les desgràcies que origina un foc intencionat i descontrolat.

Per allò que és un tema actual que origina molts aspectes negatius hem d'apropar-lo i transmetre'ls als estudiants ja des d'edats molt primerenques, ja que els aprenentatges es consoliden des de menuts. Si ensenyem als xiquets a respectar el medi ambient de xicotets obtindrem adults compromesos per aquest i molts dels problemes actuals no tindrien lloc. I un bon recurs per tractar i treballar el tema és aquest llibre de Fina Casaderrey en qual es plasma el tema amb un llenguatge molt senzill amb l'acompanyament d'imatges que ajuda als nens a anar seguint la història. 

Però, a pesar d’aquest tema dominant, a l’obra trobem també altres temes importants per treballar a l'aula de primària, com són: l’acció dels humans en la natura i les actituds de respecte o, per contra, de contaminació, destrucció, etc., les relacions familiars entre infants i adults, l’educació ambiental i ecològica i l’afany de superació i el desig d’un món millor: l’esperança representada en la història del Fènix.

Finalment, esmentar algunes estratègies per treballar els temes d'aquest llibre. Una vegada que tot l'alumnat han llegit el llibre realitzarem una xicoteta tertúlia per parlar de la importància de cuidar el medi ambient (que hem i que no hem de fer) i realitzarem alguna activitat com: cultivar i cuidar l'hort de l'escola, realitzar una excursió al camp o algun parc per netejar-los, reciclar els objectes en els diferents contenidors que trobem a l'aula, no fer barbacoes al camp, no tirar els cigarrets a terra, etc. Totes aquestes activitats es poden treballar a l'assignatura de coneixement del medi o en la de valors socials i cívics.

Títol original: Un cabalo de lume

Títol: Un cavall de foc

Autora: Fina Casalderrey

Any publicació: 2007

Editorial: El Micalet Galàctic

Dibuixos: Valentí Gubianas

P27: Ressenya lectura tècnica: Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries

El llibre Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries que va ser escrit per l'escriptor, pedagog i periodista Itàlia especialitzat en literatura infantil i juvenil, Gianni Rodari configura una recopilació d'estratègies que l'autor va viure durant diversos anys donant classe als xiquets. Els diversos mètodes explicats en aquest tracten d'ajudar als majors i als xiquets a contar i crear històries. Però, perquè açò tinga lloc l'escriptor creu que és imprescindible la creativitat i la imaginació dels éssers humans recalcant la importància de treballar-les per aconseguir l'objectiu (contar i inventar històries).

Respecte a l'estructura física del llibre mencionar que aquest es divideix en 45 capítols. El primer capítol són els preliminars, en els quals l'autor intenta concretar que és la "Gramàtica de la fantasia" i ens proporciona una breu informació sobre la seua trajectòria professional. Des del capítol segon al dècim quart exposa diferents tècniques per desenvolupar la imaginació i la creativitat que incentiven a la creació d'històries, com: "el binomi fantàstic", el "nonsense", l'aprofitament de l'error ortogràfic de forma creativa, entre altres. Del capítol dècim quint al vigèsim sèptim, Rodari mostra els contes populars i els jocs d'invenció. Per últim, del capítol vigèsim octau al quadragèsim quart desenvolupa diversos aspectes relacionats amb el centre d'interés de la infància, abordant aspectes com el joc de títeres i marionetes, la creativitat a l'escola, entre altres.

Com ja hem mencionat anteriorment, Rodari al seu llibre presenta diferents tècniques per treballar la creativitat i la imaginació, que poc es treballa als centres escolars, i millorar així la creació d'històries. Totes estes treballen, d'una o d'altra manera, el vocabulari, la lecto-escriptura la gramàtica, la memòria, la percepció visual i auditiva, la didàctica, etc. A més, aquest no sols va dirigit a les persones que estan immerses a l'àmbit acadèmic, sinó també a les famílies i a totes aquelles persones que conviuen amb xiquets i xiquetes, ja que trobem alguns capítols de l'obra destinats a aquestes, intentant així no sols ajudar a millor la imaginació i creativitat dels menuts sinó també les seues, molt útils per millorar les nostres habilitats a l'hora de contar i crear històries.

Com a futura mestra d'Educació Primària a continuació explicaré algunes de les tècniques més importants que es tracten al llibre. En primer lloc destacar el "Binomi fantàstic" aquest consisteix a inventar històries a partir de dues paraules que lluiten entre elles per tal que la imaginació es veja obligada a posar-se en marxa per construir una història fantàstica en la qual aquests elements, que no tenen res a veure, puguen conviure. Altres estratègies interessants són: "Tècnica d'un vers donat" en la que els xiquets han d'explorar totes les possibilitats d'un vers, establir analogies i buscar significats. Per últim destacar aquelles que van destinades a inventar històries amb objectes de la vida real, contar contes fent ús dels tabús així com històries en els que els protagonistes siguen els mateixos estudiants.

Quan els xiquets i xiquetes entre al Sistema Educatiu del nostre país reben una educació destinada a assolir uns objectius concrets, però per desgràcia entre aquests no és el desenvolupament de la nostra creativitat i imaginació. Sí que és veritat que a l'etapa d'Educació Infantil aquesta en menor o major mesura, depenent del centre, es considera un poc important i es desenvolupa mitjançant activitats de manipulació, expressives, plàstiques. No obstant això, una vegada entrada en l'Educació Primària en endavant aquesta no es considera important pel que no es treballa de cap manera impossibilitant així la creació d'adults innovadors i creatius.

Des del meu punt de vista, aquesta concepció molt present encara a la gran majoria dels centres escolars del nostre país ha de canviar. No hem de tindre por al canvi i hem d'incorporar als nostres objectius el desenvolupament d'aquestes habilitats perquè al llarg de tota l'escolarització els xiquets i xiquetes és beneficies del gran avantatges que aquestes presenten. Alguns d'aquests són: millorar la seua expressió, desperten l'interés per llegir i inventar historietes, millora la memòria, augmenta la motivació, potencia la bona comunicació així com la socialització, afavoreix l'originalitat, entre altres.

En definitiva, la nostra educació està molt estructurada i dóna més importància a les notes i a la concreció sistemàtica que a la llibertat d'expressió impedint d'aquesta manera el desenvolupament d'aquestes habilitats en els menuts. Un exemple, molt clar que apareix al llibre són les grans dificultats que mostres els nens quan han d'inventar una història tipus còmic (amb la descripció dels personatges, diàlegs..) sobre les senzilles que tenen per a crear una redacció per al dia de la mare o de qualsevol altre tema.

Tots aquests problemes tenen el seu origen en la metodologia de què fem ús, pel que és necessari canviar alguns aspectes d'aquesta i fenr ús de bons recursos com pot ser el llibre de Rodari que, a pesar de tindre uns quants anys reflecteix molt bé la situació actual. Podem fer ús d'aquest a les matèries de llengua castellana, valenciana, coneixement del medi així com Educació Plàstica i Visual en les que donem oportunitats perquè creen les seues pròpies històries, conten històries a la resta de companys, treballen la poesia i el teatre, treballem amb els errors, modifiquem els contes clàssics...Però sempre tenint en compte que la creativitat i la imaginació presenten molts avantatges per la qual cosa ha d'ocupar un lloc elevat en tota l'escolarització dels estudiants.

Com a conclusió final, esmentar que el llibre m'ha resultat molt útil i enriquidor per a la meua futura vida professional pel fet que m'ha aportat una gran quantitat de tècniques que desconeixia per potenciar la creativitat i la imaginació dels menuts. Però també a l'àmbit personal, ja que m'hi ha permet, i em permetrà, deixar volar la meua imaginació i gaudir de la creació d'una gran varietat d'històries. A més, el recomane llegir-lo a totes les persones perquè és molt fàcil de llegir i presenta unes tècniques molt senzilles i útils per a posar en pràctica tant a l'àmbit familiar com a l'educatiu.

Títol original, editorial i any: Grammatica della fantasia Giulio ainaudi, Torino, 1974

Autor: Gianni Rodari

Títol: “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries.”

Coedició: Hogar del libro, Barcelona

Traducció: Carlos Alonso

Any: 1985

Autor: Gianni Rodari

P20: Ressenya LIJ Lectura lliure de tertúlia: Les princeses també es tiren pets

LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS

El llibre de Literatura Infantil i Juvenil que he elegit de les tertúlies que hem realitzat durant aquest quatrimestre és “Les princeses també es tiren pets”. Aquest llibre està escrit per Ilan Brenman, autor procedent d’Israel que viu a Brasil i va obtindré el doctorat en Educació. A més ha guanyat diferents premis ja que és considerat un dels autor més importants de llibres infantils en Brasil. Aproximadament, ha escrit uns 50 llibres de Literatura Infantil i Juvenil. L’editorial del llibre que vaig llegir-me es Bromera i l’any de publicació va ser el 2011. A més, les il·lustracions estan fetes per Ionit Zilberman. La traducció al català es per part de Josep Franco.

El llibre tracta d’una xiqueta anomenada Laura que un dia, per la seua inquietud, li pregunta al seu pare si les princeses es tiren pets. El seu pare, sorprenent a Laura, agafa un llibre que tenia guardat a la seua prestatgeria anomenat: “El llibre secret de les princeses”. El pare comença a llegir el llibre descobrint a la xiqueta com les princeses també es tiren pets. Per exemple, una de les histories que revela aquest llibre, és que els enans varen ficar a Blancaneus en una urna, no perquè estava morta pel verí de la poma que li va oferir la bruixa, si no perquè no suportaven l’olor dels seus pets. 

Aquest llibre els vaig elegir per a tractar els temes controvertits que ens va proposar el mestre.

És un llibre que tracta un tema tabú: tirar-se pets. Els xiquets no estan acostumats a parlar de temes d’aquest tipus ja que els pares i els mestres intenten evitar parlar d’ells. No obstant, els xiquets menuts volen sempre saber i saber més sobre el món que els envolta. Encara que la societat no vol parlar de temes tabú, són fets normals en un cos humà. Llibres com aquest són fonamentals i són bones ferramentes per a donar un pas més enllà. Altre llibre paregut que vam vore a classe va ser “El llibre de la caca” de Pernilla Stalfelt.

A més, el llibre dona una visió de les princeses molt diferent al que estem acostumats. En els conte i pel·lícules de Disney podem observar com les princeses són exquisides, tenen molts bons modals, es casen amb prínceps que no coneixen de res i netegen sense parar. No obstant, aquest llibre descriu a les princeses com persones normal i corrents. Tots els estereotips que envolten els contes infantil s’haurien de treballar en classe explicant que aquestes histories varen ser creades en anys on havia altre pensament distint al d’ara. Hui en dia hi ha que fomentar la igualtat entre dones i homes.

El fet de que la protagonista agafe un llibre y el lliga amb el seu pare, pot fer que motive al xiquet a llegir més. 

És un llibre molt fàcil de llegir i està recomanat per a xiquets de 8 o 9 anys. A més, és un llibre divertit pel seu contingut.  

Com a conclusió, pense que aquest llibre és una ferramenta ideal per a que els xiquets s’adonen de que tots som persones i així, poder donar respostes que de segur tenen els xiquets sobre temes tabús.

P18: Ressenya LIJ de tertúlia: El rei panxut redola i el rei primal s'envola

EL REI PANXUT REDOLA I EL REI PRIMAL S'ENVOLA

Aquest llibre, “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”, es una novel·la breu escrita per Enrich Lluch. Aquest autor és procedent d’Algemesí ha sigut premiat en diferents ocasions pel seu recorregut en la Literatura Infantil i Juvenil. Aproximadament té quaranta obres destinades als més joves entre elles: “Jo Tirant, tu Carmesina”, “Un quixot amb bicicleta” i “Les lletres fan fugina”. A més, cal destacar que les seus obres literàries han estat traduïdes en totes les llengües de la península. En concret m’he llegit el llibre de la editorial Bromera de l’any 1992. Les il·lustracions del llibre són D’agustí Asensio.

La historia d’aquest llibre tracta sobre dos reis de dos regnes. Un d’ells és el rei Panxut, el tercer de Caramullàndia. Aquest rei era tan gros que no podia passar per les portes del seu castell. L’altre rei era el rei Primal, rei de Fideulàndia. Aquest rei tenia problemes molt diferents que l’altre rei i es que el rei Primal es tenia que plenar les butxaques de pedres perquè era tan prim que si eixia del seu Castell es podia envolar. Així el rei Prima volia saber que podia fer per engreixar com els veïns de Caramullàndia. En canvi, el rei Panxut va començar a fer esport però no va aconseguir cap resultat ja que la seua dieta es basava en menjar cinquanta pollastres i vint pans. Els dos reis demanen ajuda als savis del seu regne però no aconsegueixen cap solució. Un venedor que passava pels dos regnes va observar que en Fideulàndia ningú comprava res per a menjar mentre que en l’altre regne menjaven moltíssim. La solució del venedor era que els dos havien de pujar a la muntanya del Trellat i beure tres gotes d’un suc de pedres de lluna. Quan els dos reis varen pujar a la muntanya, allà no hi havia suc de pedres de lluna. No obstant, pel camí els dos varen aconseguir el seu objectiu: el rei Panxut va emprimar i el rei Primal va engreixar. 

Aquest llibre és fonamental per a treballar amb els xiquets el valor de l’esforç. Els xiquets han de saber que treballant i amb esforç poden aconseguir tot el que volen en la vida. Així moltes vegades és més important el camí, les persones que t’ajuden i els errors que es puguen fer, que el mateix objectiu. 

Altre tema important d’aquesta novel·la és la salut. Amb els xiquets podem treballar amb una piràmide d’aliments i així observar com podem estar sans. És molt important ensenyar a tindre una alimentació sana i equilibrada i conscienciar-los dels problemes de salut. Amb aquest llibre, amb els personatges podem observar els desavantatges que pot tindre estar molt prim o molt gros. A més, pense que també és important respectar als demés. 

Una crítica que puc fer del llibre és que al final, pel seu físic, ja es poden casar. Pense que els sentiments no han d’estar relacionats solament en la aparença física. 

Els xiquets es poden adonar de la importància de la participació i la col·laboració dels demés per a aconseguir els nostres objectius d’una forma millor i més enriquidora. És pot relacionar amb les regles i normes de la societat. Per a mantenir una bona relació amb els demés. Així es fomenta també el valor del respecte i de la tolerància.

Pense que es un llibre fàcil de llegir i els xiquets ho poden fer sense cap problema. No obstant, pot ser que alguna expressió com “tindre alguna cosa en bajoqueta” no arriben a entendre el seu significat. Sobretot, poden tindre més dificultats els xiquets que no són valenciano-parlants. Així necessitarien l’ajuda d’una persona que els puga explicar el significat. 

Com a conclusió, pense que és un llibre en el qual, es temes que es tracten, es podrien dur a terme en classe mitjançant propostes didàctiques i activitats. Els xiquets han d’estar motivats per a que la lectura siga enriquidora. Aquest llibre en concret, és una bona eina per a fomentar alguns dels valors que he exposat anteriorment.