RESSENYA TÈCNICA: GRAMÀTICA DE LA FANTASIA
Títol: “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar
històries.”
Autor: Gianni Rodari
Títol original, editorial i any: Grammatica della fantasia Giulio
ainaudi, Torino, 1974
Coedició: Hogar del libro, Barcelona
Traducció: Carlos Alonso
Any: 1985
“Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar
històries” està escrit per Gianni Rodari. Aquest autor va ser, a banda d’escriptor,
periodista i pedagog. A més defenia que l’alumne era el centre de l’aprenentatge
i l’educació tenia que ser participativa i cooperativa.
Aquest llibre destaca per la seua importància en el món de
la docència ja que la seua funció principal es donar als lector eines i
ferramentes per a que es puga fomentar la creativitat i la imaginació dels
xiquets. Cal afegir que també es una bona eina per als pares ja que ells també
formen part de l’educació dels seus fills.
El llibre està dividit per capítols en els quals explica en
cadascun una eina diferent. Gianni Rodari quan explica les tècniques que podem
utilitzar, ho fa mitjançant exemples i experiències d’ell mateix o d’altres
professors. A més, intercala conceptes teòrics i autors que han reflexionat
sobre com funciona el nostre cervell i les estructures mentals, entre altres.
A mode de resum, Gianni explica les diferents tècniques i
eines que podem utilitzar per a fomentar la creativitat i la imaginació en els
xiquets fent participes a tots els alumnes de l’aula.
Una de les tècniques que destacaria és el binomi fantàstic.
Aquesta tècnica consisteix en agafar dues paraules que no tinguen res a vore i
crear una historia a partir d’ella. Gianni, utilitza una pissarra on dos
xiquets escriuen una paraula a l’atzar sense saber la de l’altre. D’aquest mode
els xiquets fan ús de la imaginació.
Altra tècnica és la de retallar titulars dels diaris, barrejar-los
i crea noticies noves a partir de fragments de diferents. El xiquet podrà gaudir
de les noticies absurdes i divertides que creen.
La tècnica de crear histories col·lectives fomenta la participació
entre tots els alumnes de l’aula. Cada alumne començarà una historia en un
paper. Quan la professora done una senyal, s’intercanviaran amb el company del
costat la seua historia, i hauran de continuar la historia del seu company.
Quan passe la historia de cada xiquet per tots els alumnes, ells mateixos podran
comprovar com amb la imaginació de tots han creat histories diferents a la que
havien pensat en un principi.
No sempre els alumnes han d’utilitzar un paper y un bolígraf
per a utilitzar la imaginació. Es pot fer a través de disfresses, teatres, plastilina,
marionetes i altres materials que també fomenten la creativitat. La inversió
dels rols dels personatges en un conte, es a dir, per exemple, caputxeta es la
dolenta de la historia i el llop el bo, pot afavorir a la diversió i motivació
del xiquet.
A més, Gianni Rodari utilitza tècniques amb paraules tabú o
temes controvertits. Els professors i els pares tendeixen a no tractar temes d’aquest
tipus. No obstant, alguns són fets normals i els xiquets tenen la necessitat de
saber i de preguntar. És important utilitzar alguna tècnica que desperte l’interès
del xiquet i respondre a les seues preguntes sobre temes tabú.
Una de les tècniques que vull destacar és la de ficar al
xiquet com protagonista de la historia i que els altres personatges de la
historia siguen persones pròximes a ell. És una manera de motivar al xiquet i
de que es senta a gust i important en el món de la literatura. Cal afegir, que
Gianni Rodari opina que en les classes falta motivació, diversió i que els
xiquets es riguen i es diverteixen amb les activitats que realitzen.
Aquestes activitats elegides entre moltíssimes més que
aporta el llibre, treballen el vocabulari, la gramàtica, la lecto-escriptura,
la memòria, la percepció visual i auditiva, la didàctica, etc.
En la meua opinió, és un llibre fonamental per a qualsevol
persona que estiga relacionada amb el món de la educació. Hui en dia, quan els
xiquets passen de Infantil a Primària les activitats relacionades amb la creativitat,
imaginació i creació pròpia no es realitzen i són substituïdes per altres matèries
on utilitzar la memòria per als exàmens és fonamental per tal d’aprovar. Pense
que en els col·legis i institut s’hauria de fomentar i realitzar les tècniques
d’aquest llibre per a que els xiquets aprenen a gaudir, amb jocs i passatemps,
de l’escola.
Com a conclusió, com diu Gianni Rodari en el seu llibre: “El
maestro se transforma en un “animador”. En un promotor de la creatividad. Deja
de ser quien transmite un saber perfecto y confeccionado, un bocadito cada día;
un domador de protos; una amaestrador de focas. Es un adulto que está con los
niños para dar lo mejor de sí mismo, para desarrollar en sí mismo el hábito de
la creación, de la imaginación…” Reflexió que ens diu com hem d’actuar amb els
xiquets d’una forma motivadora. Reflexió que ens pot servir per a reflexionar
nosaltres mateixos sobre que tipus de mestres volem ser en un futur.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada