P27: Ressenya lectura tècnica.

Llegir per a crèixer i Poemania

 

Llegir per a crèixer

 

La publicació d’aquesta obra ha sigut possible gràcies al suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana. Va ser escrita per Joan Carles Girbés Aparisi i la primera edició va vore la llum en abril de l’any 2006.

El llibre està estructurat en quatre capítols: la ‘importància’ de la lectura, com contagiar el gust per la lectura, consells per a escollir el llibre adequat i un conte per a començar. Cada un ens planteja una sèrie de preguntes començant per ‘Per què volem ‘fer lectors’?’ fins a ‘I quan ho hem de deixar?’ (referint-se a la lectura dels pares als fills) passant per altres punts com consells per ajudar a que als xiquets els agrade llegir i desmuntar les llegendes urbanes contra la lectura.


Allò de fer que un xiquet tinga un bon hàbit lector no és un tasca fàcil, per aquest motiu és fonamental que els pares tracten de desenvolupar-ho des de que els fills són ben menuts i, quan arribe el moment, en col·laboració amb l’escola.


Al primer capítol, es menciona que ‘no sempre llegim per a aprendre; també i sobretot, cal llegir per a passar-ho bé, pel pur plaer de llegir, per a divertir-nos i distraure’ns’ i realment estic d’acord i crec que hi ha que transmetre aquesta idea a tot el món ja que moltes vegades es pensa que els xiquets han de llegir llibres que els aporten un munt de coneixements, i no és que aquest tipus de lectura siga roïna però hem d’incitar-los a llegir i per a començar pot ser que un còmic els agrade més i crec que tota lectura ens pot aportar alguna cosa valuosa. A més, açó enllaça amb la idea de què significa ser lector i el llibre ho deixa molt clar: ‘no ens referirem ací a la capacitat de llegir, sinó a la disposició per a fer-ho’.
També ens parla dels beneficis de la lectura, que realment són molts, i de la lectura en valencià. Aquest últim punt al que em referisc crec que té molta importància perquè considere importantíssim transmetre la nostra cultura literària y aquest apartat aporta alguns consells per a fer-ho encara que els pares no tinguen un bon nivell de la nostra llengua.
 

Al segon capítol, Joan Carles Girbés ens dona uns consells que poden ajudar a fer un xiquet lector com contar contes (punt al qual dedica l’últim capítol), parlar dels llibres o llegir amb ell, tots consells molt encertats en la meua opinió.
No obstant això, opine que un dels consells més importants és aquell que diu que els xiquets han de vore llegir als pares, i es que crec que no es té massa en compte hui dia. Quasi tots els pares, per no dir tots, volen que els seus fills devoren llibres un darrere l’altre però els xiquets són persones que actuen per imitació y serà molt més fàcil fomentar la lectura en un ambient familiar lector: si veuen als seus pares llegir arribarà un dia en que agafen un llibre simplement per curiositat, per vore com és, per fullejar-lo...però és molt possible que amb uns referents lectors, la curiositat per l’objecte es transforme en curiositat per allò que hi ha al seu interior.

Així i tot, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció del llibre és l’apartat anomenat ‘Deu consells infal·libles perquè odien els llibres’, perquè molts d’aquests consells es donen fets realitat a qualsevol classe de primària: destacar els error quan lligen en veu alta, és a dir, fer-los repetir tantes vegades una paraula com siga necessari fins que la pronuncien bé i, en molts casos, d’una manera prou inadequada; imposar lectures; demanar resums, relacionar totes les lectures amb els deures o amb més coneixements; i, de vegades, exigir lectures inadequades per a l’edat dels xiquets.


D’altra banda, el tercer capítol vol ajudar a que l’elecció dels llibres siga adequada i ho considere molt interessant ja que a banda de fer un incís en que cada lector és diferent ens fa adonar-nos que no és necessari gastar molts diners per llegir, o fins i tot res si anem a qualsevol biblioteca.
A més, també destaca la importància de la literatura infantil i juvenil i lluita amb l’estesa convicció de que un xiquet pot començar a apropar-se a la lectura i als llibres quan comença a aprendre a llegir: amb pocs mesos es pot començar a despertar la seua curiositat amb llibres de tela, cartó o plàstic sense text però amb dibuixos, colors vius i música, i a partir dels tres anys ja poden gaudir d’altres coses com contes, llibres participatius, etc.


El quart i últim capítol també ho considere essencial perquè ajuda a entendre que es pot fomentar la lectura des de ben xicotets i que és molt important llegir contes als xiquets tots els dies ajudant-los a descobrir mons nous.


En conclusió, “Llegir per a créixer” és una lectura que, en la meua opinió, és essencial per a qualsevol persona que té un contacte directe amb un infant de manera prolongada ja que encara que és un llibre adreçat als pares crec que també és de molta utilitat per a qualsevol docent.

 

 

 

Poemania

 

Aquest llibre, escrit per Anna Ballester i editat en 2013, està orientat a un lector model corresponent a mares, pares i docents i, a diferencia de l’altre llibre, tracta de donar eines per tal de treballar un únic gènere, el gènere poètic. Crec que és un lectura molt encertada ja que moltes vegades a les aules no se li dona suficient importància a la poesia i a tot allò que ens pot aportar, i aquest llibre ens ajuda a treballar-la d’una forma lúdica de manera que els xiquets s’acosten a aquest gènere amb una mentalitat oberta i aprenguen que mitjançant aquest poden expressar i mostrar els seus sentiments i pensaments.

A més parla de sensibilitat, llibertat i respecte a la diversitat de gustos i interessos com a característiques que han d’estar presents a l’espai on es va a tractar la literatura, i més concretament la poesia. També descriu la lectura com a base fonamental per a aprendre a escriure, a parlar i a escoltar, que estimula la imaginació, facilita l'expressió i ens ajuda a comprendre’ns a nosaltres mateixos i als que ens envolten.


En quant al contingut trobem que primer ens dona una sèrie de claus per a començar a treballar la poesia, ja que “els textos poètics han de tindre un tractament diferent de les altres classes de textos”.

- L’oralitat, perquè és la millor manera de transmetre el ritme i la musicalitat dels versos. Ens recomana escoltar cada dia un poema i ens recorda la gran quantitat de literatura de tradició oral i de folklore popular que tenim i que podem gaudir i aprofitar per començar l’acostament al gènere poètic.

- Els pares i mares i els docents. Són els encarregats d’apropar la poesia als xiquets i xiquetes i amb la seua actitud han de suscitar l’emoció per aquest gènere.

- Un ambient favorable. “S’ha de crear un clima que facilite el treball creatiu, que potencie l’espontaneïtat i que desenvolupe la llibertat d’expressió i el respecte.”


Després, a la resta del llibre es proposen una gran quantitat d’activitats per tal d’ aconseguir l’objectiu del qual em estat parlant, i es divideix en quatre blocs:

1. Activitats per a llegir poemes.

2. Activitats per a memoritzar poemes.

3. Activitats per a escriure i recrear poemes.

4. Dramatitzar poemes.


En conclusió, crec que aquest es un bon llibre que ens pot ajudar cara a la pràctica de la docència per a apropar la poesia als xiquets d’una manera divertida però efectiva que els permetrà desenvolupar la seua imaginació i els ajudarà a expressar les seues emocions.