Generalment al Sistema Educatiu del nostre país al llarg de tota l'Educació Primària la competència literària es treballa fent ús dels gèneres literari narratiu i molt rarament amb el gènere líric o dramàtic. Un obra molt interessant per treballar dita competència mitjançant el gènere dramàtic és "T'he agafat caputxeta" de Carles Cano. L'edat recomanada per l'autor és a partir de 10 anys pel fet que requereix un coneixement extens dels contes clàssics per poder entendre i participar en el joc d'humor que l'autor planteja.
Aquesta producció conta la història de la Caputxeta vermella, però no la que estem acostumats a escoltar, ja que l'autor trenca amb el conte tradicional. Divideix l'obra en cinc escenes plenes de sorpresa ambientades en un bosc en els que diferents personatges de contes clàssics, trenquen amb el seu paper tradicional (caputxeta és una xiqueta valenta que li planta cara al llop, apareix un policia que vol multar a caputxeta per haver pegat al llop, el llop no és feroç) i van establint relacions sense peus ni cap. A més, entre escena i escena el lector es veu sorprés per talls publicitaris en els quals també apareixen personatges de contes clàssics com la Ventafocs.
Pel que fa a l'estructura de l'obra destacar que és simètrica, un pròleg obri les portes i un epíleg les tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l'obra. Es tracta d'un personatge masculí i ancià i d'un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l'obra.
El vell narrador, amb un llibre gros de contes tradicionals entre les mans i embolicat en una atmosfera de calidesa, fa el perfil del narrador clàssic, disposat a comptar alguna d'eixes màgiques històries que segueixen vives viatjant a través dels anys. La Directora de Tele Clinc interromp el narrador per a imposar la seua proposta: oferir una versió moderna de plató televisiu que llança la tradició per la finestra. No obstant això, en l'epíleg, i a pesar de les aparences, ambdós personatges acaben acostant els seus punts de vista i fusionant-los, ja que sense la tradició no hi ha modernitat possible.
Al pròleg i a l’epíleg, l’autor dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure's mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se.
En referència al vocabulari que utilitza l'escriptor destacar que és molt senzill pel que fa a què els xiquets i xiquetes puguen entendre la història sense grans dificultats. L'únic que, com a mestres hem de tindre en compte és la seua introducció en edats en les quals els estudiants ja tinguen consolidats de manera adequada els contes tradicionals amb la finalitat que puguen entendre i participar en el joc que l'autor planteja. Per la qual cosa, tenint tot açò en compte crec que es pot treballar de manera senzilla a tercer, quart i ja més en profunditat als cursos de cinqué i sisé de primària.
Finalment, remarcar que aquest és un recurs molt interessant, ja que, com hem mencionat anteriorment, permet treballar la competència literària d'una manera diferent (mitjançant el gènere dramàtic) i divertida beneficiar-se dels múltiples aspectes que aquest presenta com poden ser: estimula la creativitat, potencia la imaginació, millora la dicció, desenvolupa l'expressió corporal i verbal, permet conéixer i controlar les emocions, millora la socialització, entre altres.
A més, permet ensenyar als menuts a trencar amb la visió tradicional i els estratotips que ens imposa la nostra societat; el llop no és molt feroç, la caputxeta no és una xiqueta dolça i bona, Dràcula resulta ser un vampir que no es dedica precisament a xuplar sang, etc.
Aquest es podria treballar a diverses matèries com poden ser llengua castellana, llengua valenciana, Educació Física, al bloc de l'expressió motriu i comunicació, i a plàstica. En aquestes podem preparar la representació teatral i donar-la a conéixer al festival de fi de curs, agafar personatges de contes clàssics i conformar un altra història, configurar un final alternatiu, treballar les expressions així com vocabulari més complicat d'entendre, etc.
Títol: T'he agafat caputxeta!
Autor: Carles Cano
Editorial: Bruño
Col.lecció: Altamar
Data de publicació: 01/04/2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada