El terme de competència ha sigut investigat per diversos autors els quals, ha generat diverses opinions i criteris des de diferents perspectives: sociològiques, pedagògiques, psicològiques i lingüístiques.
La paraula competència emana del terme grec Agón, que dóna origen a agonistes, persona que competia als Jocs Olímpics amb l'objectiu de guanyar. Chomsky (1965) va ser el primer a parlar d'aquest concepte i el va definir com: "Capacitat i disposicions per la interpretació i actuació".
Actualment, podríem definir-la com la capacitat, habilitat o destresa per desenvolupar de manera exitosa alguna tasca (té relació amb el saber, saber fer i saber ser). Existeixen diversos tipus de competències però, tenint en compte les perspectives de diferents autors, em centraré en la literària.
Autors com Bierwish (1965) l'entén com la capacitat específica humana no innata, ve determinada per factors sociolingüístics, històrics, estètics, que permet la producció d'estructures poètiques així com la comprensió dels seus efectes. En canvi, Aguilar e Silva (1980) la concreten com "un saber que permet produir i comprendre textos, el model del qual sols s'elaborarà mitjançant la gramàtica literària del text i no amb la gramàtica literària de la frase". És un saber complex i adquirit per via cultural que engloba temes, codis mitològics, sistemes descriptius que actuen en una comunitat.
Per a Mendoza aquesta presenta tres nivells. Un primari on el lector dotat d'una competència bàsica és capaç de captar globalment la naturalesa literària d'un text, fent ús d'intuïcions i contrastos amb altres tipus d'usos, encara que no li siga possible justificar les raons de l'especificitat. Al segon, lector amb competència literària basada en l'aprenentatge, podrà explicar les seues raons sobre la caracterització i valoració literària d'un text. A l'últim, els nivells anteriors es complementen amb les aportacions de l'experiència lectora. (Mendoza, 1988: 32)
Per últim, Van Dijk (1997) afirma que és la capacitat no innata dels éssers humans per produir i interpretar textos literaris (està relaciona amb l'acceptabilitat).
Vistes les diverses consideracions d'aquests autors, una definició més recent seria: "resultat de les reflexions i valoracions independents i crítiques, que fa el lector, des d'una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica i valorativa, que els expressats de forma oral o escrita a l'acte de producció del discurs". (Cruzata, 2007).
Dins d'aquesta s'inclou la percepció i la producció. La competència de percepció crítica fa referència a la capacitat d'entendre, identificar, inferir o deduir les idees bàsiques d'un text, distingir els textos de caràcter literari d'aquells que no ho són i d'interpretar-los adequadament davant a la capacitat codificadora de la competència de recepció. En canvi, la de producció crítica és la capacitat de produir textos crítics, és a dir, construir textos tenint en compte les regles sintàctiques, semàntiques, pragmàtiques, assumir posiciones, emetre criteris valoratius i reflexius, entre altres.
En definitiva, aquesta és: "Un procés complex, a partir de la percepció i producció crítica de textos literaris dels alumnes per a contribuir a la preparació cultural dels estudiants, permetre'ls una comunicació segura, fluida, coherent, independent, amb la qual puga emetre juís i valoracions crítiques amb domini dels temes en diferents contextos d'actuació" (Crutaza, 2007).
El seu desenvolupament a l'escola és molt important, ja que, es prepararen estudiants independents amb capacitat de seleccionar les seues lectures així com formar a jóvens en la comprensió i producció de textos que supere el consum informatiu present hui en la xarxa, en els llibres, diaris, revistes, etc. Però, perquè açò tinga lloc és necessari un mestre de literatura que siga guia d'autors i textos, ajude a entendre-la, en definitiva, que desperte la passió pel gust de la lectura mitjançant activitats motivadores.
(Collazo, 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada