LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

Com ja vàrem observar en l’article de Mínguez, X. “(2011), i en els grups puzle que crearem per a reflexionar sobre la literatura infantil i juvenil, la seua definició es complicada. La reflexió sobre aquest concepte també significa reflexionar sobre tots els conceptes relacionats amb ell; infància, literatura, educació, etc. A més es desenvolupa en matèries con Llengua i Literatura però també està molt relacionat amb altres disciplines com la pedagogia, la didàctica, la psicologia o la sociologia. 

Segons aquest autor, els problemes per a definir “Literatura infantil i juvenil” es deu a una sèrie de factors: la prioritat de l’enfocament holístic o del lector model, la concepció de la infància com una realitat, l’existència de mediadors, la consideració com paraliteratura i la defensa de la inexistència de la LIJ. A més, els diferents autors que han intentat definir la LIJ, han reflexionat sobre la qüestió literària, la qüestió educativa i la qüestió del destinatari.

Per a Mínguez, X. (2011) una obra de literatura infantil i juvenil ha de complir les característiques pròpies d’una obra literària. Així, ha de tindre en compte el destinatari i les competències lingüístiques. Cal afegir que també és molt important l’educació del lector. 

Algunes de les definicions d’altres autors sobre literatura i literatura infantil i juvenil són:

“La literatura es imaginación, es lenguaje elaborado –diferente al lenguaje cotidiano aunque no opuesto rigurosamente–, es forma, es contenido, ideas, crítica del mundo; es un entramado de elementos que constituyen su carácter ficticio, a partir del cual se aproxima a los individuos y las comunidades y sus configuraciones de universos.” (Mirian Borja Orozco, Arturo Alonso Galeano, Yury Ferrer Franco).

José María Valverde afirma que “la obra literaria no la escribe sólo el autor, sino toda su tradición, anterior y posterior, junto con todo su pueblo, su sistema cultural, su economía y hasta su poder militar.

“No se trata ahora por tanto de aproximar al niño a la literatura, bien cultural, preexistente y ajeno a él, sino proporcionarle una literatura, la infantil, cuyo objetivo específico sea ayudarle a encontrar respuestas a sus necesidades” (Cervera, 1991,14).

“Con frecuencia se habla de cómo mejorar la educación en Estados Unidos. Y ¿qué se dice?: oigo la palabra matemáticas, la palabra ciencia y también algo de alfabetización y de cómo aprender a escribir una carta correctamente. Y así, creen algunos que mejoraría la productividad industrial estadounidense. Sin embargo, las personas también viven sus vidas de forma interiorizada, y quiero defender la idea de que es mucho más pobre vivir en nuestro mundo moderno si no has leído a James Joyce, o la poesía de Octavio Paz o las novelas de Carlos Fuentes” Jerome Bruner (1996: 10).

La literatura de tradició oral ha tingut molta relació amb la literatura d’autor i moltes d’aquestes histories, en un primer moment, no estaven dirigides preferentment a un públic infantil i juvenil.

Els gèneres més actual com són el còmic, els dibuixos animats i els àlbums il·lustrats, no obstant no siguen considerats com literatura, tenen un paper important que les relaciona directament i fa que es fomente la literatura infantil i juvenil.

Com a conclusió podem dir que la literatura infantil i juvenil és la classe o disciplina de la literatura dirigida expressament al públic infantil i juvenil. Un públic en formació que necessita l’adequació del llenguatge i de la resta dels recursos literaris per a facilitar la seua comprensió i que, així, contribueix a la seua educació literària.