L’EDUCACIÓ LITERÀRIA

L’educació literària està estancada en un model tradicional, el qual s’està intentant modificar per tal d’aconseguir una millora a les escoles.

En primer lloc,Teresa Colomer afirma que a les classes d’Educació Primària sí que es dóna la lectura de diferents tipus de textos, però no com un text literari, sinó com una introducció a les activitats lingüístiques. “Es fácil observar que en muy escasa medida se proponen iniciar y desarrollar la educación literaria de los alumnos” (Colomer, 1991:22). A més, es realitzen una sèrie d’activitats de comprensió del text, amb les quals es treballa la competència literària. No obstant això, s’ha comprovat que aquestes no requereixen d’una elaboració per part de l'alumne o tracten sobre la comprensió global del text, sinó que es pot trobar la resposta de forma literal.

En segon lloc, és necessària l’ampliació dels llibres per tal que s’adeqüen als interessos dels alumnes. D’aquesta manera, s’ha de realitzar l’ampliació de la literatura de tradició oral a cicles posteriors i l’entrada de la literatura infantil i juvenil. Amb aquesta, es poden aconseguir importants aprenentatges lectors i literaris, així com alumnes familiaritzats amb els textos.

En tercer lloc, ha d’haver un contacte entre el lector i el text. Açò, s’aconsegueix en les escoles amb la fragmentació de les obres o amb diferents formes de realització de la lectura. La més destacada és la lectura col·lectiva d’una o vàries obres, ja que es pot treballar la competència literària amb l’ajuda de la resta dels companys i la figura del professor.

En quart lloc, respecte a la producció de textos literaris, podem trobar diferents tècniques expressives com són: la manipulació de les obres per tal que els xiquets canvien la seua estructura o les tècniques de creació textual, com per exemple el canvi del gènere literari. No obstant això, es cert que la seua posada a la pràctica no té delimitada uns objectius i no està sotmesa a una programació a l'aula.

Colomer, afirma que es necessària una educació literària donada a l’escola. Aquesta, ha de ser concebuda com el desenvolupament de les competències i habilitats que són necessàries per tal de comprendre la comunicació literària.

Des de l’escola, s’ha d’aconseguir que els xiquets i xiquetes senten la lectura literària com allò que els pot servir per un futur, que forma part d’ells. Per tant, han de sentir la lectura com un plaer, i no com una obligació. Per això, s’han de dur a terme activitats que inciten a l’inici de la lectura, acompanyades d’activitats que els formen com lectors habituals. Des de l’escola s’ha d'aconseguir una adaptació al text proposat i la relació entre aquest i el lector.

A més, Colomer puntualitza que la familiaritat i el coneixement de les distintes formes d’organització del text o els gèneres, permet realitzar una lectura més comprensiva. Així, s’han de conèixer les característiques que diferencien la literatura de tot altre tipus de textos. També, des de l’escola s’han de seleccionar els coneixements que es volen transmetre, per tal que els alumnes augmenten la seua capacitat literària. 

En conclusió, “la educación lectora nos proporciona la base para el desarrollo de una programación específica de la educación literaria” (Colomer, 1991:30). Per tant, es poden determinar les activitats que es poden desenvolupar a l’escola, amb l’objectiu de tindre un aprenentatge i una autonomia en la seua lectura literària.

(Colomer, T., 1991)