EL GÈNERE ASSAGÍSTIC

El gènere assagístic està inclòs dins dels gèneres literaris, i es caracteritza per aportar la visió personal que té una persona entorn a un tema.

En el seu origen, la seua finalitat era la brevetat, però hui en dia podem trobar tant articles breus com llibres. El seu contingut pot ser qualsevol, no obstant això, generalment tracten temes relacionats amb la humanitat, és a dir, al voltant de la política, psicologia, etc. Aquest, ha d’estar basat en l’opinió de l’autor, i per tant, ha de predominar el subjectivisme. A més, l’autor ha de tindre com a meta la funció de suggerir.

Respecte al receptor, el lector, aquest no ha d’estar especialitzat en el tema, sinó que qualsevol persona, amb un nivell mitjanament culte, pot accedir a ell. Per tal de que es compleixi aquest accés, el text ha de ser tractat de manera senzilla i ha de ser amè. El llenguatge emprat ha de ser culte però desproveït de tecnicismes, amb predomini de la primera persona, així com de figures retòriques. D’aquesta manera, si es compleixen aquestes característiques, el lector tindrà un interès en endinsar-se en la seua lectura.

En l’assaig es combinen les tipologies textuals de l’exposició i de l’argumentació. En primer lloc l’exposició, ja que l’autor ha de presentar i explicar el tema que va a tractar. En segon lloc l’argumentació, ja que per tal de defensar la seua opinió, dóna raons des d’un punt de vista lògic.

(Enpaper, 2015)

Per últim, s'ha d'aportar que entre tots els assagistes, es pot destacar a Joan Fuster. La seua producció assagística és molt àmplia, entre els quals podem destacar: El descrèdit de la realitat (1955) i Nosaltres els valencians (1962). Els seus assajos es caracteritzen pel predomini de la ironia, així com la utilització d’un to simple i directe. 

(Pozuelo, M. P., & Amorós, J. M., 2005)