La literatura de tradició oral pertany a la memòria del poble, s’ha donat de generació en generació, i ha sigut transmesa oralment. Així, es podria agrupar tota narració que forma part de la tradició i que utilitza l’expressió oral per tal de presentar un esdeveniment.
Encara que sí que té un autor definit, una autoria, la tradició fa que es vaja modificant, i per tant que siga una creació col·lectiva. D’aquesta manera, es va perdent la personalitat del seu autor o autora, i pot derivar en infinites versions. És el propi narrador el que es converteix en un actor, que ha de conquistar al seu públic mitjançant el to, la mirada, etc. Per tal de poder classificar-la, aquesta es composa de mites, llegendes i contes.
En primer lloc, el mite és una narració que intenta explicar un fenomen natural, en el qual els seus protagonistes són personatges sobrenaturals. En segon lloc, la llegenda narra el que ha passat en temps enrere. I en tercer lloc, el conte tracta temes de caràcter fictici, pertanyents al món de la fantasia. Cal destacar, que tots tres tenen característiques comunes, i per tant, és molt difícil posar uns límits.
(Foresti, C., 1992)
Centrant-nos en els contes, Aurelio M. Espinosa va considerar que la majoria dels contes de tradició oral actuals, tenen el seu origen en els àrabs i els jueus. A més, són contes que no es sap amb exactitud la seua zona geogràfica perquè s’han dispersat. Al igual que hem dit abans, l’autoria en moltes ocasions es desconeix, i és el propi narrador el que la personalitza i modifica.
(Magán, P. M., 2008)
Per últim, s’ha de destacar el llibre Las mil y una noches. Aquest és un referent, una recopilació de diferents contes que van ser transmesos de manera oral, el autor del qual es desconeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada